Ja fa mesos, li vaig comentar al meu cunyat Albert que tenia la intenció d'anar a aquesta prova, i que si li venia de gust podríem fer una excursió tots plegats. Ell, al principi no ho tenia massa clar. Deia que li feia mal al genoll, que no estava entrenat, que no sabia si hi podria arribar en condicions... Jo el vaig anar animant durant dies, i al final ens varem inscriure tots dos. Ara només li faltava anar agafant la rutina de sortir a córrer periòdicament per anar agafant fons, ja que des de feia una temporada només jugava a pàdel i anava al gimnàs, però en una prova d'aquestes característiques no hi pots anar amb les mans a la butxaca, has d'haver entrenat una mica per no passar-ho més malament de compte.
Es van anar acostant els dies i per fi va arribar l'esperat cap de setmana. Sortíem tranquil.lament a la vuit del matí de Ripoll. Ens paràvem a esmorzar en una àrea de servei just abans d'entrar a la comunitat Valenciana. Llavors ja no ens pararíem més fins arribar a l'hotel. Un cop instal.lats vàrem decidir anar a dinar a un McDonals d'un centre comercial per anar ràpid i així tenir més temps d'anar a voltar per València i recollir el dorsal per la cursa de diumenge. Potser no era la millor opció pel que fa a la dieta d'un esportista, però a mi no em feia res anar-hi. Últimament crec que un àpat basat en greixos just abans d'una cursa de resistència no va del tot malament. A mi, de moment, no m'hi ha anat.
Els dorsals els donaven en un edifici del complex de la "Ciudad de las Artés y las ciencias de València". Quina passada aquells edificis. La construcció de tota aquella zona és espectacular! Ha de valer un dineral i no sé com s'ho faran per amortitzar-ho. De fet, no em toca a mi pensar-ho, però... quin "despilfarro!"
Al vespre tocava anar a fer una càrrega d'hidrats. Jo sóc d'aquells que prefereix sopar bé i esmorzar lleuger. Així doncs, varem anar a la recerca d'una Tagliatella! Jejejejej... És que ens agrada molt aquesta cadena de restaurants, i als pobles o ciutats que n'hi ha i solem anar. En plan de broma diem que en fem la col.lecció. Jajajajaja...
Després de sopar anem a buscar els cotxes i directe cap a l'hotel. Amb la brometa s'està fent massa tard i avui s'hauria de descansar una mica, no?
Ens llevem aviadet per tenir temps d'agafar el cotxe i anar a una parada on hauria de passar un dels busos gratuïts que posa l'organització perquè la gent no vagi fins a la sortida amb cotxe. Però un cop allà tot i ser molt aviat no en passa cap. Ens en sumem el pitjor. Ai, ai... que no en passarà cap... Ens decidim anar a una altra parada que queda relativament aprop per veure si n'enxampem un altre d'una altra línia. Sort! Tot i esperar una mica en passa un. L'agafem i arribem just a la sortida per anar a fer l'últim riuet abans de córrer i deixar la roba a la família perquè la portin al guarda-roba i col·locar-nos al calaix de sortida que ens toca. L'Albert intentarà acostar-se a les 3h i 30 minuts i jo a les 3h i quart.
Per la megafonia posen una música no gaire adequada per a motivar la gent (libre de Nino Bravo) i donen el tret de sortida. Ara sí que sí! Ja no hi ha marxa enrere! De fet durant els primers cents metres les 20 mil persones de la marató et porten com se t'emportaria la marea del mar.
Els primers 5 quilòmets em costa agafar el ritme ja que som molts els que correm i tot i passar per carrers amples ens entravanquem uns amb els altres. Quan es va estirant el grup faig agafant el meu ritme de mitja marató. Passo la llebre que marca el ritme per acabar el 3hores i 15 minuts. Això em motiva per seguir al ritme que vaig. Marco entre 4:10 i 4:20 cada quilòmetre. Penso que ja petaré quan hagi de petar, però que si aguanto, tot això que tindré. Vec i menjo alguna coseta a cada avituallament, més per prevenció que no pas per set i gana. Passo la mitja marató en 1hora i encara no 30 minuts. Fua! Estic a tope! Súper motivat! Van passant els quilòmetres i segueixo a aquest ritme fins que veig a la família cap al quilòmetre 25. A partir d'allà hauré de lluitar mentalment contra un mal de Cadera que m'ha aparegut de no sé on. Vaig baixant el ritme, però tot i així puc conservar una mitjana de 4:40 al quilòmetre. El temut mur no sé on és. De fet només l'he patit en la meva primera marató de les quatre que he fet fins avui.
M'acosto al final de la cursa, quina passada! Passo per l'últim quilòmetre i estic 100% segur que acabaré en menys temps del meu objectiu. Entro a la zona de la "Ciudad de las artes y las ciencias" i ja em començo a emocionar... Ja veig la famosa passarel·la blava sobre l'aigua i les graderies de la gent que miren com arribem els corredors. On estarà la meva família? M'està fan veient? Si em veuen, i es fixen amb el temps que faig no s'ho creuran! Uaaaaaaa! Ja passo la passarel·la! Faig un últim esforç i finalment passo la línia d'arribada en 3hores i 10 minuts justos. Tela, tela! Ho he aconseguit! Ja tinc una altra marató a la butxaca i amb récord personal. Durant la cursa ja feia estona que m'estava emocionant, però un cop passada la meta començo a plorar com un nen petit. No em fa res que la gent em vegi. Són llàgrimes de felicitat i d'agraiment per la meva família que creu en mi i està al meu costat en tot moment, i per qui ell ja sap encara que no el pugui tocar, però a vegades el pugui notar i sentir. Us estimo molt!
Bé, un cop em pengen la medalla de finisher, m'abriguen amb una manta tèrmica i passo tranquil·lament per uns avituallaments que ens carreguen de menjar, veure i algun obsequi de la zona. Surto de la zona d'arribada reservada per als corredors i de seguida sento que em criden.
- Papa! Amor! Molt bé! Moltes Felicitats! Ets el nostre campió! - són la Sandra i els nens que em venen a rebre i quan em veuen com d'emocionat estic ells també s'emocionen.
Anem tots junts caminant a poc a poc a recollir la bossa al guarda-roba i m'abrigo mentre espero el meu cunyat. Ell també ho ha fet molt més bé del que s'esperava.
I com no, abans de tornar cap a casa anem a fer una típica paella valenciana. Mmmmm...
I la pròxima? Ja la tinc al cap. Però...encara no és el moment d'anunciar-ho. Esperem fer-la encara més grossa l'any que vé. Jejejjejeje...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada