dimarts, 1 de novembre del 2016

Triatló Olímpic de Tossa de Mar

Després de la meva segona brevet vaig estar unes setmanes sense poder entrenar massa. Això va fer que perdés la progressió que duia en els entrenaments, i conseqüentment que els objectius que m'havia plantejat se m'esborressin. Un cop vaig poder reemprendre la rutina em vaig poder replantejar nous objectius de cara la segona meitat de l'any. De totes maneres vaig decidir anar d'objectiu en objectiu i no plantejar-me grans coses a molt llarg termini, ja que en qualsevol moment es pot girar la truita, i allò que a mig any vista, sobre el paper, es veia tant clar ara fos inassumible. Així doncs, em vaig inscriure a un dels triatlons que ja feia anys tenia ganes de fer: el triatló olímpic de Tossa de Mar.

Tenia ganes de fer aquest triatló perquè Tossa és un dels llocs que no deixem de passar-hi uns dies amb família cada temporada des de ja fa molts anys. Per nosaltres és un poble que ens porta molts bons records per les experiències que hi hem viscut, ens el coneixem força i ens hi trobem molt còmodes. Quan vaig començar amb això del triatló, que no fa tant temps, ja sabia del de Tossa, i per una cosa o per altra, no vaig trobar mai el moment d'anar-hi. Aquest any no va passar el mateix.

Com que era una cursa que la volia fer per gaudir-la i no per anar a buscar un temps determinat o una posició concreta, no la vaig entrenar específicament, si no que les setmanes prèvies a la cursa vaig anar repartint els entrenaments de manera equitativa entre natació, ciclisme i córrer, gaudint i
adequant el nivell d'esforç segons les sensacions del moment.

Em vaig inscriure a falta de pocs dies per la cursa i ens vam planificar el cap de setmana en família. El triatló se celebrava el dissabte a la tarda i això ens va permetre desplaçar-nos-hi tots junts. Vam sortir a mig matí de casa. A temps per ser a Tossa aviat i dinar el pícnic que ens havíem preparat per dinar just abans de la cursa. Vàrem anar a recollir el dorsal, vàrem fer el ritual de l'entrada a box i em vaig preparar per començar. Em vaig posar el neoprè, ens vàrem tirar unes fotos amb el poble emmurallat de fons i au! A tastar l'aigua!

Quina sensació més agradable... Feia temps que no nedava amb neoprè i gairebé no em recordava de la sensació de surar com una boia! jejejjeje...

En aquest triatló el sector de natació són dues voltes totalment triangulars de 750 metres. En aquesta ocasió vaig tornar a començar a un costat del gran grup i vaig anar agafant ritme de mica en mica. Potser aquest l'únic moment que no m'agrada del triatló. Buf! Quin estrès! Jo sóc d'aquells que prefereix anar a força metres de distància del grup, al meu aire, que no pas anar entre altres nadadors per aprofitar allò que en diuen anar a peus (rebuf en bici) i rebre algun cop o empassar més aigua del compte.

Bé, al final, tot i anar a gaudir del dia, encara em va sortir prou bé la jugada i el rellotge em va marcar 1600 metres en 26 minuts. Surto de l'aigua en la posició 145.

Surto de l'aigua i em dirigeixo cap a box per fer el ritual de treure'm el neoprè i preparar-me per agafar la bici. De sobte sento els crits dels meus fills i la meva dona que em donen ànims per a continuar. Quan agafo la bici en comptes d'anar cap a la sortida passo primer pel costat de la tanca per poder-los-hi fer un petó a tots tres. un cop surto de la transició i pujo sobre la bici penso... ara sí, aquest és el teu sector! No és que sigui un gran ciclista, però de les tres modalitats potser aquesta és la que se'm dóna més bé. Així doncs, en aquest triatló em passa el mateix de sempre. Com que els que crec que estan al mateix nivell que jo en ciclisme, també ho fan més bé nedant, ara em toca tirar mooolta estona sol i no em puc aprofitar de cap grup per poder anar a roda i progressar encara més ràpid.

El circuit ciclista pot tenir una semblança on acostumo a entrenar jo. Aquest no es gaire pla. Té un primer coll curtet que va augmentat de tant per cent a mesura que t'acostes a dalt, després un baixa-puja amb un fals pla fins a Llagostera, i a partir d'aquí un altre coll més llarg, però més constant amb un asfalt no gaire agradable de pedalar. Quan arribes a dalt de tot baixa ràpidament fins al costat del mar, llavors és un constant puja-baixa fins a Tossa. Les vistes i els paisatges són es-pec-ta-cu-lars! I amb el bon dia que va fer... més! Acabo el tram ciclista en 1h33' a la posició 73.

Un cop a Tossa serpentejo pels carrers que em portaran al box altra vegada. Deixo la bici ràpidament i em calço les sabates de córrer. Quan surto, penso a veure si podré aguantar un bon ritme o per altra banda aniré decaient i notant l'esforç que he fet sobre la bici, on no he parat d'avançar a gent.

El tram a peu són dues voltes a un circuit mixt de terra i asfalt amb alguna pujada no massa significativa, però amb força corbes. Aprofito tots els avituallaments per veure algun glop d'aigua i també per tirar-me'n per sobre ja que fa força calor pel meu gust. Al final aguanto un ritme constant d'aproximadament 4'30" cada quilòmetre.

Estic content! Arribo a la meta molt sencer, amb molt bones sensacions i amb ganes de més. Finalment faig 2h44' acabant a la posició 80 de 454 que prenen la sortida. La meva família gairebé no s'ho creuen! Estant tant o més content que jo. Ara ja només ens toca anar a recollir la bici i els trastos i cap a casa altra vegada.

Ja tinc un altre objectiu al cap. jejejej... El Half d'Empuriabrava m'espera!


Per cert! Moltíssimes gràcies a Èric Besora i a Triatletas en Red per la foto. Èric, ets un artista! jejejej...