dilluns, 12 d’octubre del 2015

Cap a Montserrat s'ha dit!

Alguns ja saben que a casa tenim el costum d'anar a Montserrat almenys un cop l'any. I aquesta "excursió" l'aprofito per complir alguns dels meus petits reptes. En aquesta ocasió he aprofitat per anar-hi amb bicicleta de carretera.

Després de força temps rumiant com i quan podria anar a Montserrat amb bici de carretera per fí va arribar l'hora. Jeje... Va ser ahir, i sense pensar-ho gaire. Varem decidir que jo hi aniria amb bici i la Sandra agafaria els nens i ells hi anirien amb cotxe. El primer que arribés a Monistrol esperaria l'altre.

Doncs, dit i fet! Em vaig llevar a l'hora de sempre, em vaig preparar, vaig donar un bici a la meva filla i vaig marxar. Amb la calma però sense encantar-me marxo en direcció St.Quirze de Besora. Allà trenco a la dreta per pujar al Collet de St.Agustí, el punt més alt que passaré abans d'arribar a Montserrat. Des d'allà serà un puja-baixa, però sense passar mai l'alçada d'aquest collet. Passo per Perafita, Olost, La Torre d'Oristà, Avinyó, Artés i St.Fruitós de Bages. Fins aquí cap problema. Les indicacions de la carretera són suficients per anar seguint la ruta pre-disenyada. A partir de St.Fruitós hi ha una mica més d'enrenou degut a que vull passar el mínim possible per la massificada i en mal estat C-55. Vaig direcció Manresa on sense arribar a entrar a la ciutat, agafo el primer trencant cap a Viladordis. Passo per una ermita on s'acaba la carretera asfaltada, però com que la pista encara està prou fresada, a poc a poc m'atrevixo a passar-hi fins trobar la carretera direcció a el Pont de Vilomara. Un cop passat aquest poblet segueixo direcció Monistrol, però no sense passar un altra vegada per la C-55 fins la sortida cap a Castellbell i el Vilar. Creu-ho un pont que et deixa ben bé al poble de Monistrol.

Sincronitzats com un rellotge ens trobem la Sandra i els nens que venien amb cotxe i jo. De fet m'han seguit tot el camí gràcies al "live tracker" de Wikiloc. Començo a pujar amb la calma cap a Montserrat amb uns 100km a les cames, la meva sorpresa és que encara tinc prou bones sensacions, jeje...

Arribo al Monestir, tiro una foto a la Verge i rebo un avís d'un guarda de seguretat que em diu que les bicicletes no poden entrar a la plaça. No m'ho havien dit mai! Bé. Missió complerta i "repte" superat!

Ens veiem a la pròxima que serà a la primera edició de la Gerunda Road de Girona l'1 de novembre. 

No ho diguis a ningú, però em sembla que ja tinc repte esportiu pel 2016. Però abans d'anunciar-ho, calma i bons aliments.

Si vols veure els detalls de la ruta clica aquí http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11054937