diumenge, 22 de novembre del 2015

Centuria Trail

Aquest cap de setmana he tingut la sort de poder ajudar en un dels últims trails de la temporada. Em varen demanar de poder fer la tasca d'obridor de la cursa. Sense dubtar-ho ni un minut vaig dir que sí. A més, en aquesta edició vaig demanar a uns amics de tota la vida i que feia temps que tenia ganes de córrer amb ells que m'acompanyéssin. Aquests eren en David i en Ricard Costa. Malauradament, per qüestions de feina, en Ricard no ens va poder acompanyar.

La tasca d'obridor consisteix en sortir abans del tret de sortida i fer el recorregut just abans que els corredors tot repassant les marques, obrint fils elèctrics i remarcant els punts que es considerin conflictius des del punt de vista del corredor.

A vegades els que es coneixen molt bé el circuit, o l'han estat marcant els dies abans de la cursa pot ser que donin per entès un pas o creguin que la intuïció dels corredors ja els portarà en una determinada direcció. També pot passar que la metereologia, els animals d'aquella zona, o els veïns facin desaparèixer alguna marca o posin algun impediment d'última hora, és per tot això que és important fer el circuit amb ulls de corredor unes hores abans del pas de la cursa.

De fet, les tres curses que componen la Centuria Trail estaven molt ben marcades. Aquest any la feina d'en David Costa i meva es va limitar a remarcar algun trencant, algun canvi de direcció brusc, senyalitzar algun pas entre fils elèctrics, avisar del pas quasi immediat dels corredors als controls i avituallaments i remarcar uns 300m de bosc a través on havien desaparegut misteriosament les cintes.

Des d'aquí, vull donar les gràcies una altra vegada a la organització per confiar en mi i deixar-me formar part d'aquesta magnífica carrera. De fet, si llegiu o escolteu algun comentari sobre aquesta cursa, només en trobareu de positius. La organització, els avituallaments, els recorreguts, la gent, el preu, el temps...

Us deixo l'enllaç de la web on podreu trobar tooota la informació que en fa referència.

http://centuriatrail.com

Us hi espero l'any que vé!


dimecres, 18 de novembre del 2015

I si fem la mitja de Ripoll?

Després de fer la Gerunda Road vaig decidir de provar-me en una altra disciplina. Em vaig inscriure a la Marató de San Sebastian, així doncs, ara em tocava córrer. El primer dimecres després d'anar a Girona vaig sortir a córrer a la tarda. M'ho vaig agafar bé. Vaig sortir de casa direcció la ruta del ferro amb la intenció de fer uns 18km o una horeta i mitja aproximadament. Quan ja anava de baixada em vaig trobar el meu cunyat que pujava corrent. Li vaig demanar fins on volia anar i em vaig decidir a acompanyar-lo una estona. Parlant, parlant, em va dir que segurament participaria a la mitja marató de Ripoll al cap d'una setmana i mitja, i com que jo ja tenia la intenció d'entrenar, li vaig dir que si ell hi anava jo l'acompanyaria. Així, doncs, aquell dia entre una cosa i l'altra vaig completar els 21km a ritme de marató en una hora i quaranta minuts. El diumenge següent vaig tornar a sortir i vaig fer 25,5km en dues horetes, dimecres vaig sortir de nit per fer una altra mitja marató en 1h 38 minuts (mai havia corregut sol de nit, tota una experiència). I per fí, va arribar el dia de la cursa de Ripoll. Seria la meva quarta mitja en onze dies. I em trobava bé!

Com que sabia que era un entrenament més no estava gens nerviós. Em vaig llevar a l'hora de sempre després d'haver dormit tota la nit! La meva filla fa setmanes o més ben dit mesos que no em deixa! Jejejje... Vaig esmorzar, vaig anava buscar el dorsal, vaig fer relació social tot veient a gent que feia temps que no veia, vaig tornar a casa per posar-me la roba de córrer i au! A escalfar una miqueta!

Ens varem trobar amb el meu cunyat a la sortida i varem fer la cursa al seu ritme. En un principi anavem més que bé pel que ell havia entrenat, però a mesura que anaven passant els quilòmetres va anar baixant el ritme.

Just abans de l'arribada ens esperava la família. Varem agafar els nens i varem entrar a meta tots agafats de les mans. Va ser molt xulo. Com que corríem a casa tothom ens cridava i animava com si fóssim els guanyadors.

Ara, abans d'anar a San Sebastian, faré una altra mitja, però amb canvis de ritme i aniré a obrir la Centuria Trail de St. Pau de Seguríes. Així completaré 6 mitjes maratons en 17 dies. Jeje...




dilluns, 2 de novembre del 2015

Gerunda Road 2015

Aquest diumenge passat vaig participar a la cicloturista de Girona, organitzada per els bandolers, anomenada Gerunda Road. Els organitzadors proposaven dos recorreguts: un de curt amb uns 100km i un de més llarg amb uns 135km aproximadament.

Aprofitant que eren les fires de Girona varem marxar tota la família a passar el cap de setmana. Dissabte el varem dedicar a recollir el dorsal i gaudir de l'ambient de la ciutat. Ens ho vam passar d'allò més bé! I diumenge vaig participar a la prova cicloturista.

Com és força de costum, la nit prèvia a la prova no vaig dormir massa bé. No sé perquè, suposo que em fa cosa adormir-me, deixar-me alguna cosa, que em sorgeixi algun imprevist... Em llevo a les 7 del matí, mitja hora abans del previst. Em vesteixi i vaig a esmorzar. Acabo de preparar tot el que em fa falta, em despedeixo de la família i marxo pedalant tranquil·lament cap al lloc de sortida. Des de l'hotel hi ha uns 6km aproximadament. Anat cap allà coincideixo amb altres ciclistes que es dirigeixen a la sortida i xerrem una mica del temps, de l'ambient del recorregut que ens trobarem... Un cop allà me n'adono que m'he deixat el xip a l'hotel. Noooooo!!! Ja tremolo. Els nois que havia conegut m'animen a tornar a l'hotel a buscar-lo. Em diuen que tinc temps d'anar i tornar abans no donin la sortida. Jo, sense pensar-m'ho més marxo a tota pastilla. Arribo a l'hotel, pico a la portà de l'habitació fluixet per si els nens encara dormen. La Sandra n'obre la porta amb cara de sorpresa i li explico el que m'ha passat ràpidament per no perdre temps. Agafo el xip, m'el col·loco al turmell, i marxo esperitat. Quan estic apunt d'arribar a la sortida veig que els ciclistes ja han arrencat, i com que n'hi ha un munt, em toca posar-me gairebé darrera de tots. Paciència!

Sortint de Girona anem tots els ciclistes en pilot i costa molt progressar per arribar a llocs més davanters. Em trobo bé físicament i crec que tan endarrera em fa perdre els grups bons. Tinc la sensació d'haver-la cagat una mica... Quan sortida carretera oberta vaig saltant de grup en grup tot adelantant posicions. Em fa por de gastar massa energia i quan arribi la pujada em passi factura. Un cop a Sta. Coloma agafo un noi que ens entenem força bé i anem fent relleus adelantant grupets tot i el principi de la pujada. Això d'anar adelantant gent constantment és un extra de motivació!

Passem l'eix transversal per sota i algú del grup que em trobava en aquell moment diu: atenció! Aquí comença el tram cronometrat de pujada a St. Hilari Sacalm! No ho dubto ni un moment i surto darrera d'un ciclista que decideix escapar-se del grup. La meva sorpresa és que de seguida s'em posa a roda. Jo no faig cas i vaig pujant al meu ritme. En menys d'un quilòmetre ja me l'he tres de sobre. La pujada a St. Hilari és com el tram fins a Sta. Coloma, és a dir adelantant gent que sembli que van amb una marxa menys que jo. Jeje... Vaig fent esperant a veure quan m'arribarà la pàjara.

No m'en adono i ja sóc a dalt. He arribat al primer avituallament! M'abrigo perquè fa un dia una mica núvol, menjo un plàtan i marxo direcció Osor. Els voluntaris de l'avitiallament ens avisen que a la nit a plogut una mica i que la baixada estarà humida i perillosa degut a que és força baga.

Un cop a Osor trobo el desviament entre el recorregut llarg i curt. Em torno a parar per desabrigar-me i demanar al voluntari que hi ha allà com és la pujada a Coll Nafré. M'ho agafo en calma. Sin pausa pero son prisa. Jeje... En conjunt no és molt dur, però hi ha rampes del 14,5% i trams sostinguts del 10% aproximadament. Després, una altra baixada perillosa i en més mal estat fins al pantà de Susqueda primer i el Pasteral després.

Quan deixem el Pasteral fem un grupet que crec que ens podrem entendre bé. Penso que ja era hora haver trobat el meu grup, però vaig equivocat. Grrrr... El tram fins Anglès i fins a les Planes d'Hostoles només acabem tirant un noi que va vestit amb un mallot blanc i jo. Aquest noi em comenta amb un tò unpèl irònic que ja veu que ningú més es vol posar a davant. A les Planes trobem un avituallament, però només hi ha líquid. Com que tinc molta gana els demano quan falta pel pròxim. Em diuen que uns 15km. Veig que 3 dels que anaven xupa t roda tota l'estona marxen decidits. No m'ho penso ni un moment i surto fins a atrapar-los. Ens han dit que ara venia un portet d'uns 5km. En un primer moment em poso darrera pensant que ara els toca a ells tirar. Van fent a una velocitat d'uns 17km/h aprox. Quan falta un quilòmetre i mig més o menys em poso davant amb plat gran i començo a tirar. Els poso en fila a més de 20km/h. A la baixada no deixo de pedalar fins atrapar a un parell que veig unes corbes més endavant. Quan els atrapem un dels que portava darrera em diu mig rient: ets una bona roda tu,eh? Mig rient, li contesto: sí, eh? cabrón... 

Arribem al pròxim avituallament un grupet de 8 o 9 gràcies els que hem atrapat. Com que tinc tanta gana em paro a menjar alguna cosa. Els altres menys un, continuen. Aquest noi i jo ens mirem, riem i diem: clar! com que no tiren ells...!

Després de menjar una mica de tot el que hi ha, faig un pipi d'un litre i mig i em disposo a continuar. Aquesta vegada aniré sol fins a l'arribada. Només em falten uns 25km que em faran voltar per Canet d'Adri, Adri i baixar direcció Girona entrant per St.Gregori.

A l'arribada m'espera la meva família amb petons i abraçades com si fos el campió del món!

Jeje... Ja en tinc una altra al sac!

Mini resum: circuit molt i molt maco, amb una mica de tot. Avituallaments en els llocs correctes, però potser al del mig li faltava alguna cosa per menjar i a l'arribada alguna cosa més que no pas la llangonisseta de rigor. Potser unes patates, una mica més de veure... El detall està bé, una motxilla ta, però potser hauria preferit el típic maillot o samarreta conmemorativa. Pel que fa a mi, em quedo amb gust agredolç de no haver sortit amb el grup capdavanter per veure que se sent i com M'hagués trobat.

Recomano a tothom que la faci!

Ara, a per la marató de San Sebastián! Ui ui ui... Potser que em posi a córrer, no? Jeje...