Ja sé que fa temps que no escric, però és que aquest estiu he estat molt ocupat. jejejejej...
La veritat és que ni jo mateix m'hauria pensat mai que aquest estiu faria 3 triatlons. El fet és que un dia de final de curs vàrem fer una sortida amb els alumnes de l'escola a un parc d'aventura a l'estany de Ventalló (a prop de L'Escala), allà vaig veure un cartell d'una triatló popular de curta distància que havien fet allà mateix el cap de setmana abans. Jo, com que sóc força curiós i més amb temes d'esport, vaig demanar a un dels monitors del parc com funcionaven més o menys aquestes triatlons. Després de parlar una estona em va dir que al cap d'un parell de setmanes en farien una altra a St.Pere Pescador, però que si m'interessava m'apuntés aviat perquè quedaven molt poques places. Així doncs, em vaig conectar a la web dels organitzadors d'aquetses proves i m'hi vaig apuntar.
Aquesta prova constava de 600 metres nedant + 10 km amb btt + 2,5 km corrent.
Temps final 47 min, posició 50 de 200 inscrits.
Com que em va agradar molt fer aquesta prova em vaig interessar una mica més per les triatlons i vaig començar a nedar una mica per si de cas. Després de la triatló de St.Pere em vaig apuntar a la triatló popular de Banyoles. Aquesta triatló constava de 450 metres nedant + 11 km amb bici de carretera + 2,5 km corrent.
Temps final 40 min, posició 84 de 400 inscrits.
I com que després d'aquesta prova vaig veure que en categoria popular no s'em donava del tot malament em vaig apuntar a Triatló Olímplica de Banyoles. Aquesta prova consta de 1500 metres nedant per l'estany + 40 km amb bici (Banyoles, Besalú, Crespià, Melianta, Banyoles) + 10 km corrent per un circuit a la vora de l'estany amb 4 km força pesats anant i tornant per uns camins al costat del parc de la draga.
Donaven 3 sortides, una pels homes federats(uns 700), al cap de 7 minuts totes les dones (unes 150), i al cap de 7 minuts més els homes no federats (uns 150). Com que no havia nedat mai aquesta distància en aigües "obertes" no tenia la referencia de velocitat, esforç i distància, això va fer que m'ho agafés amb força calma per si de cas. La qüestió és que no vaig patir gens, però també és que vaig fer molt mal temps. Això va fer que no pogués agafar cap grupet per anar a tope amb la bici. M'ho vaig haver de fer tot sol els 40km. Tot i així m'ho vaig passar força bé, em vaig trobar força còmode i vaig poder adelantar molts ciclistes. Algún s'em va posar a roda algún tram, però quan venia una ramps no em podien seguir i els perdia. Després, en el tram a peu vaig continuar adelantant gent, però a l'últim km vaig veure com davant meu un noi es desplomava i la gent del públic que estava per allà es tornaven bojos cridant per com es feia el massatge cardíac i la respiració atrificial. Em va entrar un mal rollo que aquest últim km el faig fer trotant. Tot i així vaig fer un temps total de 2h 50 min. quedant a la posició 606 de 1000 inscrits, però 850 acabats.
natació 38' + bici 1h 17' + córrer 50 '
A partir d'avui descansaré i aniré algún dia a córrer per preparar la mitja de Ripoll.
Ns veiem!
pd - l'any que vé hi tornaré
diumenge, 4 de setembre del 2011
dijous, 21 d’abril del 2011
Contraindicacions
Aquest cap de setmana passat vaig anar a córrer la mitja marató d'olot, coneguda també com a mitja marató de la Garrotxa. Sí sí, allà on donen d'obsequi de la cursa un pernil per a tots els participants.
Bé, el fet és que vaig fer la meva pitjor mitja. I a què és deu això? Doncs després de rumiar una estoneta he arribat a una conclusió que més tard m'han confirmat. Dissabte hi havia acapte de sang a Ripoll, i com ja faig des de fa força temps hi vaig anar. A la tarda tot semblava normal i quan em vaig llevar al matí de la cursa també, però ja durant l'escalfament vaig notar que hi havia alguna cosa que no anava bé. Només de córrer a ritme d'escalfament durant uns 3 o 4 minuts ja esbufagava com si hagués acabat. Durant la cursa, alguns de vosaltres ja us ho podeu imaginar. No vaig patir per fer un temps més o menys raonable per l'entrenament que portava, vaig patir per acabar!
Al migdia quan vaig arribar a Ripoll em vaig trobar una amiga infermera i tot parlant es va sorprendre que hagués pogut acabar. Llavors em va explicar que les persones tardem com a mínim dos dies a començar a recuperar-nos per a poder tornar a practicar esport. I m'agradaria remarcar això que em va dir. Començar a practicar esport és diferent a anar a competir.
A casa em vaig entretenir una estoneta a buscar per internet sobre els efectes de donar sang i practicar esport. A sota aquestes linies us deixo un fragment d'un estudi que es va fer al 2007. Ara ja sé que no he d'anar a donar sang un temps abans d'anar a alguna carrera i menys encara el dia abans.
Extret de "http://judojaen.blogspot.com/2007/06/es-bueno-donar-sangre-y-practicar.html"
"Según los investigadores, uno de los sectores de población menos propenso a donar sangre es el de deportistas jóvenes, que tienen asumida la creencia de que la pérdida de sangre influye negativamente en el rendimiento. Los deportistas tienen miedo a donar, dado que donando una unidad (450 ml) pierden alrededor del 10% de toda su sangre circulante [la fórmula para conocer los mililitros de sangre que tiene una persona es multiplicar su peso en kilos por 70] esa pérdida se traduce linealmente en una pérdida del 10% de su capacidad aeróbica, ya que a menos sangre menos transporte de oxígeno a los músculos, explica Mora.
Por eso, para conocer los efectos de donar una unidad de sangre en la termorregulación y la respuesta cardiovascular al ejercicio, Mora y sus compañeros sometieron a ocho sujetos jóvenes y sanos a una hora de ejercicio en el tapiz rodante dos días antes y dos horas, dos días y siete días después de donar.
El organismo tarda unos 21 días en recuperar los glóbulos rojos perdidos(encarregats de transportar l'oxígen als músculs, per tant directament proporcional a l'esforç físic), a los dos días de la donación ya ha recuperado la casi totalidad del líquido, plasma, perdido. Donar una unidad hace subir, además, dos grados la temperatura corporal, por lo que se debería recomendar, en verano, no hacer ejercicio hasta dos días después de la donación, dice Mora."
Fins aviat!
Bé, el fet és que vaig fer la meva pitjor mitja. I a què és deu això? Doncs després de rumiar una estoneta he arribat a una conclusió que més tard m'han confirmat. Dissabte hi havia acapte de sang a Ripoll, i com ja faig des de fa força temps hi vaig anar. A la tarda tot semblava normal i quan em vaig llevar al matí de la cursa també, però ja durant l'escalfament vaig notar que hi havia alguna cosa que no anava bé. Només de córrer a ritme d'escalfament durant uns 3 o 4 minuts ja esbufagava com si hagués acabat. Durant la cursa, alguns de vosaltres ja us ho podeu imaginar. No vaig patir per fer un temps més o menys raonable per l'entrenament que portava, vaig patir per acabar!
Al migdia quan vaig arribar a Ripoll em vaig trobar una amiga infermera i tot parlant es va sorprendre que hagués pogut acabar. Llavors em va explicar que les persones tardem com a mínim dos dies a començar a recuperar-nos per a poder tornar a practicar esport. I m'agradaria remarcar això que em va dir. Començar a practicar esport és diferent a anar a competir.
A casa em vaig entretenir una estoneta a buscar per internet sobre els efectes de donar sang i practicar esport. A sota aquestes linies us deixo un fragment d'un estudi que es va fer al 2007. Ara ja sé que no he d'anar a donar sang un temps abans d'anar a alguna carrera i menys encara el dia abans.
Extret de "http://judojaen.blogspot.com/2007/06/es-bueno-donar-sangre-y-practicar.html"
"Según los investigadores, uno de los sectores de población menos propenso a donar sangre es el de deportistas jóvenes, que tienen asumida la creencia de que la pérdida de sangre influye negativamente en el rendimiento. Los deportistas tienen miedo a donar, dado que donando una unidad (450 ml) pierden alrededor del 10% de toda su sangre circulante [la fórmula para conocer los mililitros de sangre que tiene una persona es multiplicar su peso en kilos por 70] esa pérdida se traduce linealmente en una pérdida del 10% de su capacidad aeróbica, ya que a menos sangre menos transporte de oxígeno a los músculos, explica Mora.
Por eso, para conocer los efectos de donar una unidad de sangre en la termorregulación y la respuesta cardiovascular al ejercicio, Mora y sus compañeros sometieron a ocho sujetos jóvenes y sanos a una hora de ejercicio en el tapiz rodante dos días antes y dos horas, dos días y siete días después de donar.
El organismo tarda unos 21 días en recuperar los glóbulos rojos perdidos(encarregats de transportar l'oxígen als músculs, per tant directament proporcional a l'esforç físic), a los dos días de la donación ya ha recuperado la casi totalidad del líquido, plasma, perdido. Donar una unidad hace subir, además, dos grados la temperatura corporal, por lo que se debería recomendar, en verano, no hacer ejercicio hasta dos días después de la donación, dice Mora."
Fins aviat!
dilluns, 7 de març del 2011
Ahir vaig acabar la meva primera MARATÓ!
Sí, sí, ahir vaig acabar la meva primera MARATÓ! I ho escric amb lletres majúscules perquè la prova s'ho val.
La marató és una prova atlètica de 42,195 km. i té una llarga i curiosa història. El seu origen es troba en la gesta del soldat grec Fidipides, qui a l'any 490 aC va morir de fatiga després d'haver recorregut 42 quilòmetres des de la ciutat de Marató (Grècia) fins a Atenes per anunciar la victòria sobre l'exèrcit persa.
De fet quan em vaig plantejar el repte d'acabar una marató no m'imaginava pas que fos tan dur. No sé massa què em va impulsar a apuntar'm-hi. Suposo que el fet que feia temps que ho portava al cap, la conya amb els amics que solem anar a córrer, el fet de ser el següent pas després de les mitges maratons. No sé, però m'hi vaig apuntar. I un cop apuntat hi havia d'anar, no? Així doncs, em vaig baixar el pla d'entrenament per realitzar la marató amb 3h30m de la mateixa web de la marató de Barcelona, i au a planificar l'entrenament. Tenia 3 mesos escassos per entrenar, però com ja se sap, ningú té 4 o 5 dies per entrenar, així que em vaig tunejar la planificació. Vaig retallar un parell de sessions per setmana, quedant-me amb 2 o 3 sessions per setmana.
Fins al quilòmetre 29 no vaig tenir massa problemes, de fet vaig anar sempre per davant del pacemaker 3h30m, però a partir de llavors vaig picar de cap amb aquell mur que només veiem els que correm, i em vaig fer un trau tan gran que em vaig enfonsar per complet. Vaig haver de combinar un tram corrent i un tram a peu fins als darrers 3 km que els vaig completar tots a peu. Vaig invertir més temps en fer els 12 últims quilòmetres que no pas la primera mitja marató. Ja sé que no vaig fer una gran marca, ni tan sols una marca, però per ser la meva primera marató, haver "entrenat" encara no 3 mesos, haver estat amb la passa de la panxa aquella mateixa setmana i haver dormit unes 4 hores la nit abans, crec que no està malament.
El fet és que la vaig acabar! I només per això ja puc estar content.
Les meves dades de la cursa són:
km 10 - 47m 20s / 4m 44s al km / posició 3891
1/2 marató - 1h 40m 54s a / 4m 44s al km / posició 3582
30 km - 2h 32m 15s / posició 5198
marató - 4h 15m 52s / 6m 03 s al km / posició 9535
I des d'aquí donar gràcies a tots els que heu estat sempre al meu costat. Sobretot a la meva dona, al meu fill i al meu cunyat Albert, que potser si no hagués estat per ell jo ara no faria proves d'atletisme.
També, vull donar les gràcies a tota la gent que va estar animant durant els més de 42 km de cursa i als voluntaris que sense ells aquesta prova de ben segur no es podria portar a terme.
Ara a rumiar quina altra "animalada" fem, no? Tens alguna proposta?
Us deixo amb un vídeos relacionat amb la marató de Barcelona 2011.
http://www.esport3.cat/video/3409510/Atletisme-Marato-de-Barcelona
La marató és una prova atlètica de 42,195 km. i té una llarga i curiosa història. El seu origen es troba en la gesta del soldat grec Fidipides, qui a l'any 490 aC va morir de fatiga després d'haver recorregut 42 quilòmetres des de la ciutat de Marató (Grècia) fins a Atenes per anunciar la victòria sobre l'exèrcit persa.
De fet quan em vaig plantejar el repte d'acabar una marató no m'imaginava pas que fos tan dur. No sé massa què em va impulsar a apuntar'm-hi. Suposo que el fet que feia temps que ho portava al cap, la conya amb els amics que solem anar a córrer, el fet de ser el següent pas després de les mitges maratons. No sé, però m'hi vaig apuntar. I un cop apuntat hi havia d'anar, no? Així doncs, em vaig baixar el pla d'entrenament per realitzar la marató amb 3h30m de la mateixa web de la marató de Barcelona, i au a planificar l'entrenament. Tenia 3 mesos escassos per entrenar, però com ja se sap, ningú té 4 o 5 dies per entrenar, així que em vaig tunejar la planificació. Vaig retallar un parell de sessions per setmana, quedant-me amb 2 o 3 sessions per setmana.
Fins al quilòmetre 29 no vaig tenir massa problemes, de fet vaig anar sempre per davant del pacemaker 3h30m, però a partir de llavors vaig picar de cap amb aquell mur que només veiem els que correm, i em vaig fer un trau tan gran que em vaig enfonsar per complet. Vaig haver de combinar un tram corrent i un tram a peu fins als darrers 3 km que els vaig completar tots a peu. Vaig invertir més temps en fer els 12 últims quilòmetres que no pas la primera mitja marató. Ja sé que no vaig fer una gran marca, ni tan sols una marca, però per ser la meva primera marató, haver "entrenat" encara no 3 mesos, haver estat amb la passa de la panxa aquella mateixa setmana i haver dormit unes 4 hores la nit abans, crec que no està malament.
El fet és que la vaig acabar! I només per això ja puc estar content.
Les meves dades de la cursa són:
km 10 - 47m 20s / 4m 44s al km / posició 3891
1/2 marató - 1h 40m 54s a / 4m 44s al km / posició 3582
30 km - 2h 32m 15s / posició 5198
marató - 4h 15m 52s / 6m 03 s al km / posició 9535
I des d'aquí donar gràcies a tots els que heu estat sempre al meu costat. Sobretot a la meva dona, al meu fill i al meu cunyat Albert, que potser si no hagués estat per ell jo ara no faria proves d'atletisme.
També, vull donar les gràcies a tota la gent que va estar animant durant els més de 42 km de cursa i als voluntaris que sense ells aquesta prova de ben segur no es podria portar a terme.
Ara a rumiar quina altra "animalada" fem, no? Tens alguna proposta?
Us deixo amb un vídeos relacionat amb la marató de Barcelona 2011.
http://www.esport3.cat/video/3409510/Atletisme-Marato-de-Barcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)