Half L'Ametlla de Mar

Al final no vaig prendre sortida.

Desastrós?

No ho sé. Depèn.

Divendres a la tarda em va començar a fer mal a la planta del peu dret, però no en vaig fer massa cas. Vaig acabar de preparar totes les coses que necessitava per a la cursa, així com les coses que necessitàvem per passar un cap de setmana en família.

Al matí de dissabte em vaig llevar amb més mal al peu, però vaig continuar sense fer-ne massa cas. Després d'esmorzar em vaig prendre un iboprufè per si de cas i vàrem marxar amb tots els trastets cap a l'Ametlla de Mar.

Després de dues hores i tres quarts de viatge arribem a l'hotel. Fem tot el procediment per allotjar-nos i jo seguia cada vegada amb més dolor al peu i fins i tot al bessó. En aquest moment ja em temia el pitjor. Després de dinar vaig preparar la bicicleta i el material que necessitava per a fer el check in als boxes de la tant esperada primera triatló de l'any. Em vaig retrobar amb companys que feia temps que no veia, vàrem fer un passeig per conèixer una mica el poble i la zona per on passaria el circuit de la triatló, vaig entrar la bici als boxes, i com sempre vaig estudiar una estratègia per recordar-me on tenia la meva bici. Normalment sempre agafo uns punts de referència, perquè quan surts de l'aigua estàs una mica atabalat i/o desorientat i llavors encara inverteixes més temps del que tocaria.

A l'hotel, quan varem anar a sopar, vaig adonar-me que el dolor que tenia costaria de marxar i que potser el diumenge al matí hauria de prendre una decisió potser important en aquell moment.

Doncs sí, després de passar una "bona nit", pel que refereix a la nit prèvia a una cursa... Quan em vaig llevar vaig veure que no anava bé. La meva dona es va llevar amb mi i varem estar parlant una estona fins a arribar a la conclusió que potser valia més la pena estar 2 setmanes descansant i recuperant que no pas 2 mesos o més.

Segurament sí que hagués pogut fer la triatló, però hauria acabat amb molt de mal al peu i potser una lesió massa important. Potser sí que hagués pogut fer el tram de natació i bici, però no crec que en calent hagués tingut el seny de plegar i no fer el tram a peu. Per això valia més la pena no prendre la sortida, descansar i acabar de passar el cap de setmana en família.

De totes maneres quan veus als corredors passar per davant la porta de l'hotel en el tram a peu, o quan recullen les bicis al box carregats amb el neoprè, el casc  i als altres trastos que portem,... et ve una cosa a la panxa i el cap que et diu, "tu també podies haver estat un d'aquests!".

En fí. Demà tinc hora al trauma. Espero que no em doni més males notícies i pugui córrer quan més aviat millor perquè tinc més curses al cap! jejeje....

Fins aviat!

Ens retrobem?

Hola!

Ens retrobem?

Amb aquest títol m'agradaria reprendre aquest bloc i intentar comunicar des del meu punt de vista aquelles activitats esportives que vagi realitzant. Espero que t'agradi i, si et ve de gust em segueixis.

Des del 2011 han passat moooooltes coses. El meu últim post era que ja era triatleta, no? Doncs imagina't com han anat aquests anys que torno a ser pare d'una nena guapíssima, m'he iniciat en el món de les trails, hem creat un nou club esportiu a Ripoll, he acabat la meva segona marató en 3h30' i sóc mig ironman finisher amb ganes de més km.

Doncs bé, després d'iniciar-me en el món de la triatló vaig continuar apuntant-me a diferents duatlons i triatlons de diverses distàncies i modalitats, com ara cross o carretera, en estanys, rius o al mar. Aquest esport m'apassiona! I cada cursa que completo amb motiva per intentar assolir un nou repte, ja sigui una distància més llarga, amb més desnivell o senzillament millorar el meu temps en algun dels tes trams. (natació, bicicleta o córrer) O bé, només com a excusa per anar a passar un cap de setmana diferent amb la família.

Aquest diumenge 19 d'abril vaig a fer el Half Ironman de l'Ametlla de Mar.

Ens veiem aviat! Espero, jejejejjeje....