Qui vol una vida millor?

Aquest és el títol del llibre de Marcel Zamora, un dels més grans del món del triatló de llarga distància, a qui tinc una gran admiració com a esportista i com a persona. Per altra banda, personalment i des de ja fa temps, cada vegada estic més convençut que estic vivint la millor vida que podria estar vivint. Algú es podria pensar que sóc ric o que visc amb tots els luxes possibles sense haver de treballar, i que tinc tot el que vull a tocar dels dits. Doncs no! No és així. No negaré que no estic malament, però al que em refereixo de debò és que comparteixo totalment la idea que a la vida no hem vingut a col·leccionar coses o diners, si no que el que veritablement ens emportarem o gaudirem són tots aquells moments especials. Aquells moments únics que no es repetiran o que difícilment tornarem a viure i aquelles experiències que ens enriqueixen com a persones, que ens fan més bons coneixedors del món i que ens permeten tenir diferents punts de vista del nostre entorn.

Sense voler, i degut, crec que per necessitat algunes vegades o al meu caràcter inquiet i atrevit en altres, he anat col·leccionant un munt d'experiències. Quan repasso la llista, tot i que cada vegada és més llarga, veig que em queden més coses per fer. També, penso que hi ha hagut molta gent pròxima a mi o no, que per diferents motius no han pogut disfrutar de les experiències que estic passant jo tot i que ells també ho haguéssim volgut. Tot això fa que encara tingui més ganes de fer coses. Ah! Però sempre acompanyat de la meva família! Jo m'apunto a tot, però sempre que és possible ho faig acompanyat. Per ells és una altra manera de viure les coses, però en definitiva, també és viure-les. I què millor que viure i disfrutar acompanyat, no?

Un dia d'aquesta Setmana Santa vaig tenir la sort de participar en un entrenament de triatló organitzat per el mateix Marcel Zamora a Banyoles. Ens reuníem a les instal·lacions del club natació Banyoles als volts de les deu del matí. Allà ens rebía el mateix Marcel donant-los la benvinguda i introduint-nos l'entrenament. Des del primer moment ens va dir que no volia que el veiéssim com un triatlèta professional, si no com un més del grup. De fet, no va costar gaire. Vaig trobar que és un noi senzill, proper, correcte, atent, ..., en resum, d'allò més normal. M'explico. Crec que amb tots els títols que ha arribat a aconseguir podria anar de súper estrella i no passaria absolutament res, en canvi és un noi que passa desapercebut totalment. Si no el coneguéssis no diries mai que és un "Messi" del triatló de llarga distància. Quan llegeixes el seu llibre o veus la pel·lícula-reportatge que té et pots fer una idea molt propera a com és ell com a esportista i persona, però ara que vaig tenir la sort de passar un matí amb ell ho puc confirmar totalment. Gràcies per aquest dia!

Aquesta va ser una altra d'aquelles experiències per apuntar a la llista i que espero poder repetir algún altre dia. Ara toca pensar en els pròxims reptes que tinc al calendari, l'Ironcat i l'Oncoswim. Mentre puguem anar sumant, sumarem! Qui vol una vida millor!?

Nocturna Clàssic Ral·li

Aquest passat cap de setmana la meva dona i jo vàrem participar al nostre primer ral·li de regularitat. Va ser a l'anomenat Nocturna Clàssic Ral·li organitzat per l'Escuderia Clàssic Motor Club del Bages. Abans de res crec que hem de felicitar als organitzadors i voluntaris per la gran prova esportiva que van dur a terme. Nosaltres no havíem participat mai en cap altra prova d'aquestes característiques però hem de dir que ens varem sentir acollits com a casa en tot moment. No vàrem veure ni una escletxa de dubte, ni res en que no s'hi hagués pensat prèviament. Estava controlat en tot moment. Es notava l'experiència, la bona voluntat i les ganes en l'organització d'aquest esdeveniment. De ben segur que quan tinguem la oportunitat repetirem.

Primer de tot, ens vam dirigir a la carpa de Roda de Ter per a passar les verificacions tècniques i administratives abans de portar el cotxe al parc tancat del centre de Roda. Allà vàrem aparcar el nostre cotxe juntament amb els més de 100 vehicles participants per poder anar a escoltar el briefing tècnic previ a la cursa. Després vam anar al cotxe per repassar el Roadbook amb les taules que ens havíem preparat a casa per tal de poder mantenir la desitjada regularitat en la velocitat. El que no ens imaginàvem era que seria tant important tenir uns bons aparells de mesura de la distància recorreguda i de la velocitat per poder afinar amb les mitjanes establertes i poder seguir bé el recorregut marcat.

Buf! Diem que anàvem amb un esclop i una espardenya. Havia agafat el meu rellotge d'anar a córrer i els telèfons mòbils pensant que juntament amb les taules i el comptaquilòmetres del cotxe ja en tindríem prou, però el que no sabíem era que cada aparell que dúiem mesurava diferent, i fins que no varem trobar el que s'acostava més al que marcaven els organitzadors va passar més de mig ral·li.

Quina emoció! Per fi, després de tantes vegades d'anar a veure ral·lis amunt i avall erem la meva dona i jo els que passavem per sota l'arc de sortida amb el nostre propi cotxe.

Com que era la primera vegada que hi participàvem ens ho varem agafar amb l'objectiu d'acabar sense perdre'ns, passar-ho bé i passar una nova experiència. I així va ser! Un cop acabat el ral·li he comprovat que la meva dona i jo també fem un bon equip fins i tot en coses com aquesta. Jejejejjeje...

En fi, en fem una valoració molt bona. De ben segur que quan puguem repetirem!