divendres, 25 de novembre del 2016

Mitja marató del Prat de Llobregat

L·LEn totes les curses de fons hi ha unes marques mítiques per a tots els corredors. Aquestes poden ser 40 minuts als 10 quilòmetres, 1hora i 30 minuts a la mitja maratò i 3 hores a la marató. Doncs bé, si a la mitja d'Empúries del 2015 vaig ratllar el mític temps de la mitja marató, a la mitja del Prat vaig baixar el meu temps en més de dos minuts! Concretament el meu rellotge va marcar el pas per la mitja en 1hora 27minuts i 6 segons.

Com que estava inscrit a la Marató de València vaig dissenyar un pla de xoc molt semblant al de l'any passat per la marató de San Sebastian. Com que no tenia massa temps per entrenar, i quan vull dir massa temps vull dir un o dos dies a la setmana com a màxim, i l'any passat em va anar prou bé, em vaig llençar a la piscina una altra vegada. Aquest consistia en fer com a mínim mitja marató cada dia que surtís a córrer. Una d'aquestes sortides era participar en una mitja marató per comprovar el meu estat de forma abans de marxar cap a València. Així doncs, el meu cunyat, que al final no em va poder acompanyar, em va animar per anar a córrer al Prat de Llobregat.

No va ser un dia ni calorós ni fred pel meu gust. Era un circuit força urbà amb una part fora de la ciutat vorejant l'aeroport i un polígon industrial però força distret. Amb l'arribada a les pistes d'atletísme tal. com m'agrada a mi i crec a la majoria de corredors. L'avitiallament durant la cursa situat en les distàncies precises i el del final força complet i generós. En resum, crec que una molt bona cursa.

Pel que fa a la meva carrera, vaig sortir amb la llebre per acabar en 1hora i 30 minuts, però només començar em vaig trobar còmode i vaig anar fent tot deixant-la enrere. No sé com em vaig trobar amb un grupet on hi anava ben protegida la primera dona, però cap al quilòmetre 7 un parell de corredors i jo vam anar marxant del grup deixant-la enrere també. Estava fent tots els parcials molt aprop del 4 minuts per quilòmetre de mitjana, fins i tot en vaig fer algun per sota. Però a partir del quilòmetre 15, just quan passàvem pel polígon es va girar un vent de cara que em va fer baixar el ritme fins a l'arribada. De totes maneres no vaig patir mai per no superar el meu propi record.

Concloent, crec que estava preparat per fer la marató amb garanties. Jejjejejje...