Ja us avanço que el triatló Half d'Empuriabrava vaig acabar amb bona nota. Vaig fer la meva marca personal baixant de 5hores. Concretament 4h54' quedant en la posició 50 d'uns 450 inscrits.
Bé, dissabte va ser un dia genial! Varem anar al teatre Poliorama de Barcelona, convidats per la cadena de supermercats Esclat, a veure un espectacle de màgia i assistir a l'entrega de premis del concurs de dibuix organitzat per la mateixa cadena. Varem marxar amb premi! Jejejje... Derés de passar un molt bon dia a Barcelona ens dirigiem direcció Empuriabrava a portar la bicicleta al box i agafar els dorsals per la cursa de diumenge.
Diumenge al matí ens llevem la Sandra i jo per anar a la cursa. Un cop allà, com que ja tenia tots els trastos al box, només vaig haver de revisar el material i anar-me a posar el neoprè per poder iniciar el triatló. Abans de començar, just a l'arc de sortida, vaig sentir uns nois que comentaven que degut al temporal dels dies anteriors segurament ens trobaríem meduses. No m'ho volia creure! Amb la mandra que em fa sempre posar-me a l'aigua a aquestes hores del matí i en les dates que estem... Només em faltava això!
Bé, donen la sortida i tothom gas cap a l'aigua! La primera boia estava a uns 150 metres i ja us podeu imaginar que va passar. Doncs que ens varem trobar tots allà mateix. Tela, tela! Cops de peu, cops de puny, empassardes d'aigua... Un cop aconseguit fer el gir em va entrar el que ja preveia abans de ficar-me a l'aigua. Em quedava sense respiració, no sentia res i a l'hora m'estàva quedant sord, no veia res... Buf! M'estava entrant un atac d'angoixa dins l'aigua i n'estava sent conscient. Amb les estectatives que havia posat en aquesta cursa i al cap de 150 metres d'haver començat, a falta de 113km per acabar m'estava plantejant de deixar-ho estar i marxar cap a casa amb la cua entre les cames. Això no podia ser! Ni parlar-ne! Em vaig dir a mi mateix. Així doncs, em vaig posar a nedar a braça, amb les ulleres al cap i observant que passava al meu voltant. De mica en mica vaig anar fent alguna braçada a crol i quan em vaig anar relaxant em vaig posar les ulleres i començar a nedar amb paciència. Poc a poc vaig arribar a la primera boia i després d'un gir de 180 graus em vaig apartar un pel més del grup i vaig anar agafant el meu ritme. Finalment, després de més de 2200 metres, vaig sortir de l'aigua en poc menys de 37 minuts.
Ara sí! Ara era el torn de la meva part preferida. Entro al box, i mentre em trec el neoprè amb més dificultats de les habituals em calço, em poso el casc i li explico molt breument a la Sandra el que m'ha passat a l'inici del tram de natació. A més, per si això no era prou allò de les meduses era veritat! I es veu que una es va enamorar de mi i em va fotre una morrejada que quan em vaig posar al llit al vespre encara em picava tota la cara.
En fí, agafo la bici i gas! És un circuit a tres voltes on hi ha trams que és difícil no anar en grup tot i que m'hi esforço per no anar a roda de ningú.
Una, dues i ja estic fent la última volta amb prou energia per si n'hagués de fer més. Estic súper motivat! He passat a més de 70 triatletes! Uaaaaa...!
Arribo altra vegada al box per deixar la bici i començar el tram a peu. La Sandra està flipant de com de bé ho estic fent. Li faig un petó i au! A córrer 21 quilòmetres s'ha dit.
El tram a peu és un circuit pràcticament recte de dues voltes de 10 quilòmetres i mig on hi ha un avituallament a l'inici i un altre a mig circuit. Aprofito per veure i menjar el que puc en cadascun d'ells per de mica en mica, intentant mantenir el ritme, anar avançant. Gairebé no me'n adono i ja estic en els últims metres de la cursa. Sembla mentida! Quan vaig començar gairebé plego i ara estic apunt d'acabar amb el meu millor temps.
La Sandra, els nens i la meva mare m'estant esperant a l'arribada. Agafo els nens i entrem a meta corrent com uns campions. UAU! Estic súper content!
I com ja us podeu imaginar, ja estic pensant en el pròxim repte. La marató de València!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada