(extret de wiquipèdia. Per saber-ne més clica aquí.)
Aquest 2016 he començat bé, deixant de banda l'ensopegada a la ultramarató en btt de Lleida es clar. Potser algun dia escric un post explicant-ho amb detall, però només us diré que de 126km que havia de fer en vaig fer 30 a cavall de la bici i 10 empenyent-la amb el canvi i cadena trencats degut a les condicions meteorològiques i del terreny. Després, vaig haver de ser rescatat. jejjeeje...
El que us deia. Aquest any 2016 ha començat esportivament parlant molt bé. He completat la meva primera brevet! Em vaig estrenar a Tàrrega en una brevet de 200km organitzada per l'Sprint Ciclo Club Pobla amb uns 1500m de desnivell positiu. Més avall podreu veure el perfil i la ruta que vàrem haver de seguir.
L'hora de sortida era a partir de les 7h del matí. Jo com que venia directament de casa em vaig haver de llevar moooolt aviat per poder fer més de 1h i mitja de cotxe. Un cop trobada la sortida, la primera impressió va ser pensar on m'havia posat i dubtant de si me'n sabria sortir. Sabia que no em trobaria ni una indicació pel camí, ni un avituallament, i que a sobre hauria d'anar parant de tant en tant, a qualsevol establiment (que anant bé no sabrien ni que és una marxa cicloturista i menys una brevet!), per demanar si us plau si em podrien posar el segell del negoci en un carnet que m'havien donat. I si algú m'engegava a pastar fang? I si em perdia pel camí? I si no arribava a temps a l'arribada? I si se'm feia de nit per aquelles carreteres que no hi havia transitat mai? De cop, se'm van plantejar un munt de dubtes. Buff! Però, com que estic fet, encara no sé ben bé de què, em vaig preparar tots els trastets, vaig agafar calés per si de cas i ale, cap a la sortida. (no hi havia arc ni res, però la gent que hi havia allà és van aglutinar preparats per sortir quan algú avises.)
El senyor que estava a la taula on entregaven els carnets fent els controls de sortida, molt amable per cert, va donar quatre instruccions i ens va engegar. En un primer moment ja em vaig posar en les primeres posicions ja que no sabia en quin ritme es pedalaria, ni per quines carreteres s'havia d'anar tot i tenir el mapa, però em vaig imaginar que els primers sabrien el camí correcte, o si em passava alguna cosa sempre em podria atrapar algú més endarrerit i donar-me un cop de mà.
Al primer poble on s'havia de segellar vàrem arribar els més de 70 ciclistes que preteníem completar la brevet, i no se'ns va acudir res més que entrar la gran majoria al primer bar que vàrem veure. Aquella senyora, no sé si es va posar nerviosa o què però, no va trobar el timbre per marcar-nos per enlloc. Així doncs, vàrem haver d'agafar la bici i anar al següent. A partir d'aquell punt ja no vaig saber mai més si anava dels primers, del mig o dels últims, el que sí, és que vaig prendre la decisió de no anar sol encara que hagués d'anar més lent del que vaig habitualment. Per sort, els següents 30km aproximadament, vaig trobar una parella de ciclistes d'un poble proper que molt amablement em van convidar a acompanyar-los perquè ells ja se sabien el recorregut.
De totes maneres, en un punt del recorregut que ja començava a fer més pujada, vaig veure que més endavant hi havia més ciclistes. Com que em trobava còmode vaig anar agafant el meu ritme i vaig anar avançant fins que vaig trobar un noi molt trempat de vora Vic que teníem un nivell semblant i sense plantejant-nos-ho vàrem acabar de fer tot el recorregut junts. A vegades amb altres ciclistes a vegades només ell i jo, però xerrant xerrant vàrem ser a l'últim poble on s'havia de marcar el carnet abans de l'arribada.
La meva sorpresa va ser que en arribar altre cop a Tàrrega vaig demanar per curiositat quants n'havien arribat davant meu, i la senyora que estava a la taula em va dir que només quatre. Tot i no ser una cursa em va alegrar saber que era capaç de completar 200km amb autosuficiència, sense un esforç desmesurat i, pel que a mi fa, en tan bon temps.
Ara ja només em restava pensar en la pròxima. Tants dubtes que tenia abans de començar i ja em volia tornar a embolicar... Sí. Sóc així.
