Aquesta cicloturista es va iniciar per tal de recordar a un molt gran ciclista català afillat a la Garrotxa, però nascut a Valls, malauradament mort just quan començava a despuntar al ciclisme professional mundial.
Es dona el tret de sortida a Sant Joan les Fonts, molt aprop d'Olot, s'agafa l'antiga carretera direcció Castellfollit de la Roca, Sant Jaume de Llierca, Besalú i Banyoles. Un cop arribes a l'estany trenques a mà dreta per anar a buscar la carretera que et portarà a Santa Pau, a Olot i altra vegada a Sant Joan les Fonts. Aquí acaba la volta curta d'uns 70km i continua la llarga fins passar el coll de Capsacosta, Camprodon i el mític port de Vallter 2000.
Aquesta era la primera edició que hi participava, i ho feia amb la intenció de sortir a fer una rodada llarga, per això vaig voler afegir quilòmetres al recorregut d'uns 115km planificat per la organització.
Em vaig llevar més aviat del compte, vaig fer els rituals de cada matí, vaig carregar la bici al cotxe i vaig anar fins a Sant Pau de Seguríes. Allà, em vaig preparar i vaig sortir tot pedalant fins a trobar la línia de sortida. A Sant Joan les fonts ens varem trobar amb els companys del club que havien baixat amb cotxe, ens varem fer les fotos de rigor i ens varem dirigir cap a la sortida.
Els primers quilòmetres, fins gairebé Banyoles, em va venir de gust acompanyar en Quim, però al final vaig decidir tirar endavant ja que ell acabaria on havíem començat i a mi encara em quedaria arribar a Vallter.
A partir de llavors vaig anar agafant el meu ritme i vaig anar passant ciclistes tot el trajecte. De fet, si estàs més o menys bé, sortir de les darreres posicions i anar passant gent és súper motivador. I com que tenia súper clar que el recorregut d'aquest dia era un entrenament, encara ho vaig disfrutar més.
La qüestió va ser la pujada i baixada de Vallter. Buf! Ja no me'n recordava de les rampes fins la barrera... I més, quan inicies el port amb gairebé 140 quilòmetres a les cames! En fí. Em vaig proposar no posar el peu a terra fins passar la línia d'arribada. I així va ser! Ara, em sembla que fer aquests ports amb un 25 de pinyó és un pèl agosarat. O canvio de "desarrollo" o entreno més! Al final, però, vaig arribar en 5 horetes i quart des de Sant Joan. Encara estic prou content...
La baixada va ser una altra història. Quan feia poca estona que estava a dalt es. Es va posar a ploure cada vegada més fort. A mi encara em faltava tornar a buscar el cotxe a Sant Pau, i amb aquell fred i aquella pluja que queia, només podia guanyar una caiguda o un refredat. Així doncs, vaig buscar per allà si hi havia alguna ànima caritativa que em volgués baixar amb cotxe fins on tenia el meu. Per sort vaig trobar l'Arnau i la seva família que em van fer un forat al cotxe i em van portar. Sort! Des d'aquí us dono mil gràcies!
Ara ja només em faltava sortir a córrer i agafar una mica de ritme durant les setmanes que em quedaven abans d'anar a fer el Hal d'Empuriabrava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada