dissabte, 3 d’octubre del 2009

Duatló del Voltreganès

Seguint l'exemple de la duatló de Bellmunt la gent del Voltreganès l'any passat va dissenyar i organitzar la seva primera duatló de muntanya. Aquest 2009 com no podia ser d'altra manera després de l'èxit del 2008 van tornar-la a organitzar i jo com un "pepe" vaig tornar-hi anar.

El perfil d'aquesta cursa s'assimila a la de Bellmunt, però amb molt menys desnivell. Hi ha un primer tram de btt pels carrers de St.Hipòlit de Voltregà que porta fins un segon tram de pujada per corriol i pista en no gaire bon estat fins una ermita o csatell en runes. Allà es deixa la bici per fer el tram a peu. Comences baixant per corriols amb algun tram força dret i perillós (sort que sempre hi ha algú que t'avisa) passes a córrer per pista i camí força planer fins un punt que es va enfilant, enfilant fins una altra vegada trobar-te la bici.

La baixada en bici és molt ràpida i perillosa en el primer tram. Ja que combina pista amb pedra, corriol i trialera. (aquest any en força mal estat ja que els dies anteriors va ploure a bots i barrals) També dic que era perillosa per la caiguda que vaig patir. I si no que ho demanin al meu genoll, a la meva cadera i al meu avantbraç. El segon tram ja és més per pista en bon estat i pels carrers de St. Hipòlit fins arribar a la piscina, lloc on hi ha la sortida i l'arribada.

A sota podeu veure una foto amb el meu "soci", el rocorregut i el perfil.

Ns veiem a la pròxima!



Duatló de Bellmunt 09

Tant dura com maca. I amb això no vull dir que no m'agradés. Tot al contrai!

En l'edició del 2008 ja hi vaig assistir i em va deixar un no sé què que vaig dir.. L'any que vé hi he de tornar. Tant el recorregut amb btt de pujada i de baixada, com el recorregut a peu són preciossos, i la organització molt bona. Potser la única crítica és que falten lavabos a la sortida, jejejej.. Això de les curses ja se sap...sempre hi ha qui té "l'apretón" final, eh company?

Doncs allò que dèiem, es passa per tot tipus de terreny, pista, asfalt, escales, corriol... i les vistes des de dalt del Santuari no tenen preu. Des de dalt de tot pots observar, o bocabadar, tota la plana de Vic per un costat i per l'altre es pot veure desde més enllà del Pedraforca fins al Canigó passant per la Molina, Puigmal, Serra Caballera, Milany i molts d'altres punts.

Bé, pel que fa a la meva carrera no us puc dir massa res de bò. No vaig poder baixar el meu temps del 2008, amb la bicicleta aquest any que creia que estava més bé vaig tenir força problemes mecànics i en el tram a peu vaig aguantar com un eroi, però tot i així vaig patir molt a la pujada.

Us deixo els enllaços i recorreguts per si algú s'anima a anar-hi. Jo des d'aquí us ho recomano.