Qui vol una vida millor?

Aquest és el títol del llibre de Marcel Zamora, un dels més grans del món del triatló de llarga distància, a qui tinc una gran admiració com a esportista i com a persona. Per altra banda, personalment i des de ja fa temps, cada vegada estic més convençut que estic vivint la millor vida que podria estar vivint. Algú es podria pensar que sóc ric o que visc amb tots els luxes possibles sense haver de treballar, i que tinc tot el que vull a tocar dels dits. Doncs no! No és així. No negaré que no estic malament, però al que em refereixo de debò és que comparteixo totalment la idea que a la vida no hem vingut a col·leccionar coses o diners, si no que el que veritablement ens emportarem o gaudirem són tots aquells moments especials. Aquells moments únics que no es repetiran o que difícilment tornarem a viure i aquelles experiències que ens enriqueixen com a persones, que ens fan més bons coneixedors del món i que ens permeten tenir diferents punts de vista del nostre entorn.

Sense voler, i degut, crec que per necessitat algunes vegades o al meu caràcter inquiet i atrevit en altres, he anat col·leccionant un munt d'experiències. Quan repasso la llista, tot i que cada vegada és més llarga, veig que em queden més coses per fer. També, penso que hi ha hagut molta gent pròxima a mi o no, que per diferents motius no han pogut disfrutar de les experiències que estic passant jo tot i que ells també ho haguéssim volgut. Tot això fa que encara tingui més ganes de fer coses. Ah! Però sempre acompanyat de la meva família! Jo m'apunto a tot, però sempre que és possible ho faig acompanyat. Per ells és una altra manera de viure les coses, però en definitiva, també és viure-les. I què millor que viure i disfrutar acompanyat, no?

Un dia d'aquesta Setmana Santa vaig tenir la sort de participar en un entrenament de triatló organitzat per el mateix Marcel Zamora a Banyoles. Ens reuníem a les instal·lacions del club natació Banyoles als volts de les deu del matí. Allà ens rebía el mateix Marcel donant-los la benvinguda i introduint-nos l'entrenament. Des del primer moment ens va dir que no volia que el veiéssim com un triatlèta professional, si no com un més del grup. De fet, no va costar gaire. Vaig trobar que és un noi senzill, proper, correcte, atent, ..., en resum, d'allò més normal. M'explico. Crec que amb tots els títols que ha arribat a aconseguir podria anar de súper estrella i no passaria absolutament res, en canvi és un noi que passa desapercebut totalment. Si no el coneguéssis no diries mai que és un "Messi" del triatló de llarga distància. Quan llegeixes el seu llibre o veus la pel·lícula-reportatge que té et pots fer una idea molt propera a com és ell com a esportista i persona, però ara que vaig tenir la sort de passar un matí amb ell ho puc confirmar totalment. Gràcies per aquest dia!

Aquesta va ser una altra d'aquelles experiències per apuntar a la llista i que espero poder repetir algún altre dia. Ara toca pensar en els pròxims reptes que tinc al calendari, l'Ironcat i l'Oncoswim. Mentre puguem anar sumant, sumarem! Qui vol una vida millor!?