Ahir vaig completar la meva cinquena marató. Aquesta va ser força especial per diferents motius. Perquè va ser el premi del sorteig en que vaig concursar quan varem anar a la marató de València al novembre passat. Perquè és com la marató de casa, ja que es fa a la capital de la meva província (Girona). Perquè la organitza una empresa que prioritza la participació i la promoció del territori, en comptes del propi benefici econòmic, tot contenint el preu de les inscripcions comparant-ho amb altres curses amb serveis semblants, i perquè és una cursa que passa per una via verda amb inici i final diferent, és a dir: comença al centre de Girona i acaba al centre de Platja d'Aro.
El plà del dia de la cursa era llevar-me aviadet juntament amb la meva família i anar fins a Girona. Després de prendre la sortida ells m'anirien seguint i animant al llarg del recorregut fins a l'arribada, però no va poder ser ben bé com havíem planejat. A la nit, el meu fill gran no es va trobar bé i no varem passar gaire bona nit, així doncs varem decidir que marxaria jo sol al matí fins a Girona i la meva dona es llevaria tranquil·lament amb els nens. Després portaria l'Oriol a casa d'algú perquè cuidessin d'ell i em vindria a esperar amb la nena a l'arribada. D'aquesta manera no feia falta que es llegissin tan aviat i podríem descansar un pelet més que jo.
Vaig baixar a Girona tranquil·lament, escoltant música al cotxe, potser més tranquil del que és habitual en mi abans d'una cursa. Crec que el meu subconscient sabia que no anava a fer la cursa de la meva vida, si no que anava a córrer per uns paratges diferents de les curses de fons habituals, i que el meu objectiu era senzillament disfrutar i completar un entrenament de fons més de cara a la gran cita de la temporada al maig. Sabia que potser no portava els quilòmets suficients a les cames, però això no em tirava enrere.
Vaig sortir al ritme que creia que era el meu ritme de marató, però no el vaig poder aguantar més de 30 quilòmetres. Vaig anar a un ritme força constant fins que les meves cames van anar dient prou. Vaig passar els 10 en 43', la mitja en 1h31', i els 30 en 2h12', però a partir de llavors, tot i que el perfil marcava tendència a baixar les meves cames cada vegada pesaven més i forçosament vaig anar baixat el ritme.
El recorregut és preciós i totalment diferent del que et pots trobar el qualsevol cursa de fons urbana. Es passa gairebé íntegrament per la famosa via verda de Girona, que antigament era el recorregut del tren que circulava d'Olot a Sant Feliu de Guíxols. En aquest cas sortíem de Just davant de l'edifici de correus de Girona per anar a buscar ràpidament la via verda a la plaça dels Països Catalans, llavors ja no es deixa fins a l'entrada de Platja d'Aro, on ens varen fer seguir un recorregut urbà amb un parell de zigazagues que quan portes 40 quilòmetres no fan gaire gràcia. El traçat, tot i ser tendència a baixar es fan força puja baixa degut a que va creuant la carretera i alguns cops es passa per sobre i altres per sota, també creua algunes poblacions pel mig, voreja camps de conreu, travessa alguns rius i rieres, la major part del traçat es de sauló (típica terra de les vies verdes), i trams asfaltats, amb els canvis que suposa per les cames. Això fa que no sigui la cursa ideal per anar a buscar una marca personal.
En resum, en faig una molt bona valoració en tots els sentits. La recomanaria a tothom a qui li agradin les curses de fons i la llarga distància pel recorregut, època de l'any, serveis i organització de la cursa per part de l'organització i el preu. La única cosa que s'ha de tenir en compte és que comença i acaba en un lloc diferent i has de gestionar-ho bé logísticament o contractar el servei de bus que posa a l'abast de tothom la organització.
Ens veiem aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada