Tot i que per motius logístics vaig haver de fer la ruta en un dia i mig, el repte s'ha assolit!
A última hora es va apuntar a l'aventura els germans Roca del Tecnobici de Ripoll que ens varen acompanyar des de Ripoll fins Tavèrnoles. Llavors ens van deixar i van continuar fins a Vic per poder agafar el tren i tornar cap a Ripoll, on havien d'obrir la botiga. A Manlleu es va afegir l'Enric que va seguir l'aventura fins al final. I en Quico que va participar de l'aventura des de Ripoll fins la Gola del Ter.
Vàrem sortir a les 7'15h del matí de Ripoll amb uns 10 minuts de retard de l'hora prevista. Ja ens pensàvem que en Quico s'havia "rajat" o adormit. El truco al mòbil i no contesta, i al cap d'1 minut apareix ben rialler tot dient Bon dia a tothom!jejejej...
Sortim direcció Llaers pel pont del Roig amb una mica de fresqueta que amb les primeres pujades passa de seguida. Només ens queden uns 170 km per recórrer. En cap moment tenim la sensació que estarem gairebé tot el dia sobre la bicicleta.
Arribem al Castell de Montesquiu i fem la primera parada tècnica per menjar una miqueta. Fins allà hem seguit pistes emporlanades i de terra sense massa problemes. En Quico renega una mica del portaequipatges que estrena. L'hauré de tunejar una miqueta diu.
Continuem per carretera asfaltada direcció Sant Quirze on a partir d'allà agafarem el Gr Vora Ter que segueix la ruta a del Ter senderista. Aquest Gr ja no el deixarem fins a Borgonyà. A partir d'aquí trobem la ruta cicloturista que ja no deixarem fins la Gola del Ter.
A Manlleu trobem l'Enric que ens esperava sota una ombra amb cara d'impacient i espantat a l'hora per la ruta que l'esperava. Fem la segona parada tècnica per menjar i veure una mica més.
Seguim tots quatre fins a Tavèrnoles on ens creuem amb la carretera que va direcció al Parador de Vic. Ens despedim de l'Esteve i en Jordi del Tecnobici de Ripoll que ens desitgen que tot ens vagi molt bé! Ah! I que si ens rendim que truquem!jejejejej...
Comença un tram asfaltat amb tendència a pujar que ens agafem amb molta calma tot xerrant. Arribem al trencant del Parador de Sau on coneixem uns avis molt trempats que s'interessen per la ruta que estem fent. Només de dir d'on venim i on anem queden parats i incrèduls. Sobretot vigileu molt, eh? Ens diuen. Agafem la pista emporlanada que ressegueix el pantà de Sau i al cap de 300m ens trobem un noi ciclista accidentat. S'havia clavat tot el plat al bessó i no es podia ni moure. Sort que uns romanesos que estaven pescant allà a la vora ja l'havien anat a socórrer. Carai quin bon començament! Aquells avis quan vegin l'ambulància pensaran que hem tardat molt poc a accidentar-nos...
Anem resseguint el pantà fins a la pressa on tornem a fer una parada tècnica per menjar i veure tranquil•lament. A partir d'aquí agafem una pista de terra que resseguirà el pantà de Susqueda, menys ample que el de Sau però aparentment molt més llarg. Com que és l'hora del Sol es fa una mica pesat. A mig camí tornem a parar per refrescar-nos en un riarolet que travessa el camí. Déu ni do quina calor i ja s'està acabant l'aigua...! Tanta que n'hi ha al pantans...!
Després de la presa de Susqueda agafem la carretera asfaltada que ens portarà fins al pantà del Pasteral on enllaçarem amb la via verda Olot-Girona.
Ja feia una estona que dèiem quan veiem un bar parem, eh? I així va ser. A la Cellera de Ter vàrem parar al primer bar que ens vàrem trobar. Es deia la Presó. Allà vàrem fer un tracte amb uns altres presos que es refrescaven i molt amablement varen immortalitzar les nostres cares amb 100km a les cames. Vàrem dinar tranquil•lament i vàrem omplir els bidons d'aigua altra vegada.
A partir d'aquí només havíem de seguir la via verda fins Girona, però de cop i volta ens trobem una tanca que la via verda estava tallada per obres.(Atenció els que segueixin el track marcat perquè es sorprendran una mica dels invents que vàrem fer per poder seguir la via.)
A Girona vàrem fer la penúltima para tècnica en un supermercat per comprar una mica de líquid isotònic més i agafar forces fins al final. Només ens quedaven uns 50km!Amb el gps d'en Quico 48.jejejej... Ara ja només es tractava de seguir la ruta sense problemes fins al final. Al no haver-hi desnivell havíem de pedalar i pedalar per diferents pistes. Aquest últim tram també es va fer una mica pesadet perquè sabiem que ja estàvem arribant i les forces s'estaven acabant.
A Verges vàrem fer la última parada tècnica en una font que va aparèixer com un miratge al pas del camí. I havent passat Torroella de Montgrí el meu gps va dir prou. Per tant els que mireu la ruta amb detall veureu que s'acaba a Torroella, tot i que vaig arribar fins al final i els meus companys de ruta ho poden confirmar, eh?;)
Des d'aquí vull donar les gràcies a tot a la gent que m'ha animat a fer aquesta ruta, als meus companys de btt i a vegades molt més Francesc Bonada, Enric Bonada, Jordi Roca i Esteve Roca, però sobretot a la meva família que em recolza amb les meves animalades i em ve a buscar, si fa falta, a la fi del món.
També vull agrair i felicitar al consorci Alba-Ter per haver creat aquesta ruta cicloturista del Ter que obra portes al turisme i la cultura Catalanes des d'una altra perspectiva.
Més avall us deixo els tracks penjats al wikiloc.
Apa, fins a la pròxima! Que ja la tenim al cap, ejjejeje...;)
