Marató de les Via Verda de Girona

I ja en tinc cinc!

Ahir vaig completar la meva cinquena marató. Aquesta va ser força especial per diferents motius. Perquè va ser el premi del sorteig en que vaig concursar quan varem anar a la marató de València al novembre passat. Perquè és com la marató de casa, ja que es fa a la capital de la meva província (Girona). Perquè la organitza una empresa que prioritza la participació i la promoció del territori, en comptes del propi benefici econòmic, tot contenint el preu de les inscripcions comparant-ho amb altres curses amb serveis semblants, i perquè és una cursa que passa per una via verda amb inici i final diferent, és a dir: comença al centre de Girona i acaba al centre de Platja d'Aro.

El plà del dia de la cursa era llevar-me aviadet juntament amb la meva família i anar fins a Girona. Després de prendre la sortida ells m'anirien seguint i animant al llarg del recorregut fins a l'arribada, però no va poder ser ben bé com havíem planejat. A la nit, el meu fill gran no es va trobar bé i no varem passar gaire bona nit, així doncs varem decidir que marxaria jo sol al matí fins a Girona i la meva dona es llevaria tranquil·lament amb els nens. Després portaria l'Oriol a casa d'algú perquè cuidessin d'ell i em vindria a esperar amb la nena a l'arribada. D'aquesta manera no feia falta que es llegissin tan aviat i podríem descansar un pelet més que jo.

Vaig baixar a Girona tranquil·lament, escoltant música al cotxe, potser més tranquil del que és habitual en mi abans d'una cursa. Crec que el meu subconscient sabia que no anava a fer la cursa de la meva vida, si no que anava a córrer per uns paratges diferents de les curses de fons habituals, i que el meu objectiu era senzillament disfrutar i completar un entrenament de fons més de cara a la gran cita de la temporada al maig. Sabia que potser no portava els quilòmets suficients a les cames, però això no em tirava enrere.

Vaig sortir al ritme que creia que era el meu ritme de marató, però no el vaig poder aguantar més de 30 quilòmetres. Vaig anar a un ritme força constant fins que les meves cames van anar dient prou. Vaig passar els 10 en 43', la mitja en 1h31', i els 30 en 2h12', però a partir de llavors, tot i que el perfil marcava tendència a baixar les meves cames cada vegada pesaven més i forçosament vaig anar baixat el ritme.

El recorregut és preciós i totalment diferent del que et pots trobar el qualsevol cursa de fons urbana. Es passa gairebé íntegrament per la famosa via verda de Girona, que antigament era el recorregut del tren que circulava d'Olot a Sant Feliu de Guíxols. En aquest cas sortíem de Just davant de l'edifici de correus de Girona per anar a buscar ràpidament la via verda a la plaça dels Països Catalans, llavors ja no es deixa fins a l'entrada de Platja d'Aro, on ens varen fer seguir un recorregut urbà amb un parell de zigazagues que quan portes 40 quilòmetres no fan gaire gràcia. El traçat, tot i ser tendència a baixar es fan força puja baixa degut a que va creuant la carretera i alguns cops es passa per sobre i altres per sota, també creua algunes poblacions pel mig, voreja camps de conreu, travessa alguns rius i rieres, la major part del traçat es de sauló (típica terra de les vies verdes), i trams asfaltats, amb els canvis que suposa per les cames. Això fa que no sigui la cursa ideal per anar a buscar una marca personal.

En resum, en faig una molt bona valoració en tots els sentits. La recomanaria a tothom a qui li agradin les curses de fons i la llarga distància pel recorregut, època de l'any, serveis i organització de la cursa per part de l'organització i el preu. La única cosa que s'ha de tenir en compte és que comença i acaba en un lloc diferent i has de gestionar-ho bé logísticament o contractar el servei de bus que posa a l'abast de tothom la organització.

Ens veiem aviat!

http://www.maratonviasverdes.com/

Marató de València

Com l'any passat aquest any també em venia de gust acabar la temporada fent una marató acompanyat de la família. Aquesta cursa l'aprofitem per fer una escapadeta de cap de setmana i així estar junts i fer i veure coses noves.

Ja fa mesos, li vaig comentar al meu cunyat Albert que tenia la intenció d'anar a aquesta prova, i que si li venia de gust podríem fer una excursió tots plegats. Ell, al principi no ho tenia massa clar. Deia que li feia mal al genoll, que no estava entrenat, que no sabia si hi podria arribar en condicions... Jo el vaig anar animant durant dies, i al final ens varem inscriure tots dos. Ara només li faltava anar agafant la rutina de sortir a córrer periòdicament per anar agafant fons, ja que des de feia una temporada només jugava a pàdel i anava al gimnàs, però en una prova d'aquestes característiques no hi pots anar amb les mans a la butxaca, has d'haver entrenat una mica per no passar-ho més malament de compte.

Es van anar acostant els dies i per fi va arribar l'esperat cap de setmana. Sortíem tranquil.lament a la vuit del matí de Ripoll. Ens paràvem a esmorzar en una àrea de servei just abans d'entrar a la comunitat Valenciana. Llavors ja no ens pararíem més fins arribar a l'hotel. Un cop instal.lats vàrem decidir anar a dinar a un McDonals d'un centre comercial per anar ràpid i així tenir més temps d'anar a voltar per València i recollir el dorsal per la cursa de diumenge. Potser no era la millor opció pel que fa a la dieta d'un esportista, però a mi no em feia res anar-hi. Últimament crec que un àpat basat en greixos just abans d'una cursa de resistència no va del tot malament. A mi, de moment, no m'hi ha anat.

Els dorsals els donaven en un edifici del complex de la "Ciudad de las Artés y las ciencias de València". Quina passada aquells edificis. La construcció de tota aquella zona és espectacular! Ha de valer un dineral i no sé com s'ho faran per amortitzar-ho. De fet, no em toca a mi pensar-ho, però... quin "despilfarro!"

Al vespre tocava anar a fer una càrrega d'hidrats. Jo sóc d'aquells que prefereix sopar bé i esmorzar lleuger. Així doncs, varem anar a la recerca d'una Tagliatella! Jejejejej... És que ens agrada molt aquesta cadena de restaurants, i als pobles o ciutats que n'hi ha i solem anar. En plan de broma diem que en fem la col.lecció. Jajajajaja...

Després de sopar anem a buscar els cotxes i directe cap a l'hotel. Amb la brometa s'està fent massa tard i avui s'hauria de descansar una mica, no?

Ens llevem aviadet per tenir temps d'agafar el cotxe i anar a una parada on hauria de passar un dels busos gratuïts que posa l'organització perquè la gent no vagi fins a la sortida amb cotxe. Però un cop allà tot i ser molt aviat no en passa cap. Ens en sumem el pitjor. Ai, ai... que no en passarà cap... Ens decidim anar a una altra parada que queda relativament aprop per veure si n'enxampem un altre d'una altra línia. Sort! Tot i esperar una mica en passa un. L'agafem i arribem just a la sortida per anar a fer l'últim riuet abans de córrer i deixar la roba a la família perquè la portin al guarda-roba i col·locar-nos al calaix de sortida que ens toca. L'Albert intentarà acostar-se a les 3h i 30 minuts i jo a les 3h i quart.

Per la megafonia posen una música no gaire adequada per a motivar la gent (libre de Nino Bravo) i donen el tret de sortida. Ara sí que sí! Ja no hi ha marxa enrere! De fet durant els primers cents metres les 20 mil persones de la marató et porten com se t'emportaria la marea del mar.

Els primers 5 quilòmets em costa agafar el ritme ja que som molts els que correm i tot i passar per carrers amples ens entravanquem uns amb els altres. Quan es va estirant el grup faig agafant el meu ritme de mitja marató. Passo la llebre que marca el ritme per acabar el 3hores i 15 minuts. Això em motiva per seguir al ritme que vaig. Marco entre 4:10 i 4:20 cada quilòmetre. Penso que ja petaré quan hagi de petar, però que si aguanto, tot això que tindré. Vec i menjo alguna coseta a cada avituallament, més per prevenció que no pas per set i gana. Passo la mitja marató en 1hora i encara no 30 minuts. Fua! Estic a tope! Súper motivat! Van passant els quilòmetres i segueixo a aquest ritme fins que veig a la família cap al quilòmetre 25. A partir d'allà hauré de lluitar mentalment contra un mal de Cadera que m'ha aparegut de no sé on. Vaig baixant el ritme, però tot i així puc conservar una mitjana de 4:40 al quilòmetre. El temut mur no sé on és. De fet només l'he patit en la meva primera marató de les quatre que he fet fins avui.

M'acosto al final de la cursa, quina passada! Passo per l'últim quilòmetre i estic 100% segur que acabaré en menys temps del meu objectiu. Entro a la zona de la "Ciudad de las artes y las ciencias" i ja em començo a emocionar... Ja veig la famosa passarel·la blava sobre l'aigua i les graderies de la gent que miren com arribem els corredors. On estarà la meva família? M'està fan veient? Si em veuen, i es fixen amb el temps que faig no s'ho creuran! Uaaaaaaa! Ja passo la passarel·la! Faig un últim esforç i finalment passo la línia d'arribada en 3hores i 10 minuts justos. Tela, tela! Ho he aconseguit! Ja tinc una altra marató a la butxaca i amb récord personal. Durant la cursa ja feia estona que m'estava emocionant, però un cop passada la meta començo a plorar com un nen petit. No em fa res que la gent em vegi. Són llàgrimes de felicitat i d'agraiment per la meva família que creu en mi i està al meu costat en tot moment, i per qui ell ja sap encara que no el pugui tocar, però a vegades el pugui notar i sentir. Us estimo molt!

Bé, un cop em pengen la medalla de finisher, m'abriguen amb una manta tèrmica i passo tranquil·lament per uns avituallaments que ens carreguen de menjar, veure i algun obsequi de la zona. Surto de la zona d'arribada reservada per als corredors i de seguida sento que em criden.

- Papa! Amor! Molt bé! Moltes Felicitats! Ets el nostre campió! - són la Sandra i els nens que em venen a rebre i quan em veuen com d'emocionat estic ells també s'emocionen.

Anem tots junts caminant a poc a poc a recollir la bossa al guarda-roba i m'abrigo mentre espero el meu cunyat. Ell també ho ha fet molt més bé del que s'esperava.

I com no, abans de tornar cap a casa anem a fer una típica paella valenciana. Mmmmm...

I la pròxima? Ja la tinc al cap. Però...encara no és el moment d'anunciar-ho. Esperem fer-la encara més grossa l'any que vé. Jejejjejeje...

Fer de llebre

Després de la mitja marató del Prat, i a falta d'una setmana per la marató de València el meu amic Quim i en Jordi, encarregats de tirar endavant l'edició d'enguany de la mitja de Ripoll, em comenten que volen introduir llebres a la cursa, i seguidament em proposen si ho vull fer. Jo de seguida els contesto que sí, però que a falta d'una setmana per la marató tampoc em vull exprémer al màxim. És per això que em proposen portar el globus que marcarà els 4 minuts i 30 segons al quilòmetre de mitjana, que traduït en temps final suposa acabar en menys de 1 hora i 35 minuts. També m'expliquen que no aniré sol, que aniré acompanyat d'en Ferran per si algun dels dos li passés algún contratemps hi hauria l'altre per continuar marcant el ritme.

Que guai! Jo que sempre havia admirat la figura de les llebres a les curses..., ara tenia l'oportunitat de fer-ho jo. Això volia dir que crèien en mí com a voluntari/ajudant de l'esdeveniment i com a capaç de marcar el ritme tal i com tocava.

Diumenge al matí em presentar al pavelló de l'IES Abat Oliba a buscar el glòbus gegant i em trobo amb les altres llebres i corredors coneguts assidus de la mitja de Ripoll d'altres que feia més temps que no veia, però tots il.lusionats de poder-la fer una altra vegada. Ens saludem, Escalfem una mica i anem cap a la sortida. En l'edició d'aquest any ha baixat força la participació i prenem la sortida unes miques menys de 300 atletes. Quin greu! Amb "lo" maca que és aquesta cursa... Potser sí que hi ha alguna cosa a millorar, però la majoria estaríem d'acord en què és una de les curses que has de fer més d'un cop a la teva vida.

Quan estan apunt de donar el tret de sortida hi ha força atletes que em comuniquen que tenen la intensió de seguir-me. Alguns a,b l'objectiu de baixar la seva marca d'edicions anteriors, altres de fer la seva marca personal, altres per assegurar el ritme i alguns perquè no hi ha un glòbus que marqui 1hora i 30', una d'aquelles marques mítiques a la mitja marató.

Sortim i marquem el ritme com un rellotge Suís entre 4:25 i 4:30 tots els quilòmetres fins l'onze. Durant la pujada a Sant Joan vaig comprovant que tot el grup que em segueix no perdi pistonada, animant i marcant algunes parts del circuit que cal tenir en compte.

Quan entrem a Sant Joan veig que tothom em segueix sense massa dificultats, llavors els demano a tots si volen donar un cop de rosca i intentar baixar del temps previst ja que a la sortida molts m'havien mostrat la seva voluntat d'acostar-se a l'hora i mitja. Com que tothom em diu que sí apretem i en el trajecte de tornada passem els quilòmetres entre 4:10 i 4:20. Tot i així molts dels components del grup només encarar la primera baixada fan una accelerada i es posen davant meu. En els últims tres quilòmetres un noi no pot seguir el ritme i en Ferran es queda a acompanyar-lo fins a l'arribada, jo marxo amb un noi que l'any passat tenia 1h38' i aquest any volia fer 1h35', al final animant-lo, animant-lo entrem a meta amb 1hora i 32 minuts pelats. Està súper content per la marca que ha fet i em dona les gràcies molt efusivament. Amb la resta dels components del grupet que havíem fet pujant a St.Joan ens trobem a l'avituallament i tots estan contents per les marques que han fet. Em donen les gràcies i fan una valoració molt positiva de la cursa.

Jo no puc acabar més orgullós. He ajudat a gent a fer les seves millors marques, he ajudat als membres de l'organització de la prova, he entrenat per la setmana vinent, i he comprovat que això de fer de llebre es molt important per a molta gent. En pròximes edicions vull continuar fent de llebre i/o ajudant a altres atletes a assolir els seus reptes en la mesura que em sigui possible.

http://mitjamarato.cat/

Mitja marató del Prat de Llobregat

L·LEn totes les curses de fons hi ha unes marques mítiques per a tots els corredors. Aquestes poden ser 40 minuts als 10 quilòmetres, 1hora i 30 minuts a la mitja maratò i 3 hores a la marató. Doncs bé, si a la mitja d'Empúries del 2015 vaig ratllar el mític temps de la mitja marató, a la mitja del Prat vaig baixar el meu temps en més de dos minuts! Concretament el meu rellotge va marcar el pas per la mitja en 1hora 27minuts i 6 segons.

Com que estava inscrit a la Marató de València vaig dissenyar un pla de xoc molt semblant al de l'any passat per la marató de San Sebastian. Com que no tenia massa temps per entrenar, i quan vull dir massa temps vull dir un o dos dies a la setmana com a màxim, i l'any passat em va anar prou bé, em vaig llençar a la piscina una altra vegada. Aquest consistia en fer com a mínim mitja marató cada dia que surtís a córrer. Una d'aquestes sortides era participar en una mitja marató per comprovar el meu estat de forma abans de marxar cap a València. Així doncs, el meu cunyat, que al final no em va poder acompanyar, em va animar per anar a córrer al Prat de Llobregat.

No va ser un dia ni calorós ni fred pel meu gust. Era un circuit força urbà amb una part fora de la ciutat vorejant l'aeroport i un polígon industrial però força distret. Amb l'arribada a les pistes d'atletísme tal. com m'agrada a mi i crec a la majoria de corredors. L'avitiallament durant la cursa situat en les distàncies precises i el del final força complet i generós. En resum, crec que una molt bona cursa.

Pel que fa a la meva carrera, vaig sortir amb la llebre per acabar en 1hora i 30 minuts, però només començar em vaig trobar còmode i vaig anar fent tot deixant-la enrere. No sé com em vaig trobar amb un grupet on hi anava ben protegida la primera dona, però cap al quilòmetre 7 un parell de corredors i jo vam anar marxant del grup deixant-la enrere també. Estava fent tots els parcials molt aprop del 4 minuts per quilòmetre de mitjana, fins i tot en vaig fer algun per sota. Però a partir del quilòmetre 15, just quan passàvem pel polígon es va girar un vent de cara que em va fer baixar el ritme fins a l'arribada. De totes maneres no vaig patir mai per no superar el meu propi record.

Concloent, crec que estava preparat per fer la marató amb garanties. Jejjejejje...

http://www.mitjaprat.org/

Marató de San Sebastián

I per fí ha arribat el dia!

Potser no ho hauria de dir, però em sembla que no he seguit l'entrenament ideal per fer una marató i de les tres que he fet, aquesta ha estat la que més bones sensacions he tingut i més bé he acabat.

Després de 7 mitjes maratons en 21 dies, la última de les quals un trail d'uns 25km, i una setmana de repòs total em presento a la marató de San Sebastián.

Arribem a Donosti cap al migdia. Abans d'anar a l'hotel passem pel velòdrom a buscar el dorsal, on m'adono que m'he deixat el xip a casa. Ja veig que els xips i jo no sóm amics! Jejejeje... Aquest cop no és com la Gerunda Road que puc anar amb un moment a buscar-lo allà on me l'he deixat... Aquest cop hauré de córrer sense xip sabent que no surtiré ni als llistats dels controls de pas ni a la classificació final.

Anem cap a l'hotel, ens instal.lem, ens arreglem, i au! A conèixer Donosti s'ha dit! No sé si sempre és així, però al ser un dissabte proper a Nadal i el dia anterior a la marató hi ha un ambient brutal per tot arreu. Aquesta vegada, per sopar, no menjaré els típics plats rics amb carbohidrats, si no que, anirem de tapes!

Al matí, després de dormir prou bé, tot i ser la nit prèvia a una cursa, amb els nervis que normalment em solen acompanyar, em llevo a les set passades. Segueixo el ritual típic de cada matí i marxo cap a la parada de bus que la organització ha habilitat expressament perquè els corredors no ens haguem de desplaçar amb vehicles particulars. Sort d'anar-hi aviat! A la parada, es crea una cua a mesura que els corredors hi anem arribant. Jo dec ser el desè, però quan arriba el bus hi ha tanta gent que l'omplim a rebossar i tot i així encara es queda gent sense poder-hi pujar.

Un cop a la zona de sortida em dirigeixo al guardaroba. Em vesteixo amb la roba de córrer, deixo la motxilla i surto al carrer a fer veure que escalfo. La sortida és en una avinguda just davant de l'estadi d'Anoeta. Està organitzada amb diferents"calaixos" segons el temps que tenim previst invertir per fer la marató. Jo em situo just davant de la llebre que marcarà el ritme per acabar fent 3h 30'.

Només falten uns minutets per la sortida, ja fa estona que posen una música súper motivadora i l'speaker no para d'animar. Tinc els pels de punta. No paro de donar saltironets, aplaudir i observar al meu voltant l'eufòria de la gent. La sensació d'estar envoltat de milers de persones que estan apunt de començar a assolir el seu propi repte és impressionant! Em sembla que m'emociono i encara no he fet ni una passa. Ja m'imagino a l'arribada, entrant a l'estadi d'Anoeta donant una volta per la pista d'atletisme... Buf!

Donen el tret de sortida, i com que hi ha tanta gent i les tanques que ens encarrilen cap a la cursa no ocupen més d'un carril d'amplada, es fa pausadament fins passar l'arc que marca el punt d'inici. Des del tret fins passar per l'arc passen ben bé dos minuts i mig. Deu ni do! Els que volen guanyar segur que ja estan apunt d'arribar al primer quilòmetre!

Començo a córrer tenint clar que aniré tota l'estona al meu ritme, sense picar-me amb ningú, ni intentar ferida marca que sé amb antelació que no podré fer. Vaig a gaudir de l'ambient, de la ciutat i del sol fet de córrer.

Van passant els quilòmetres i de mica en mica vaig veient que estic atrapant la llebre que marca el ritme per acabar fent 3h15'. No m'obsessiono. Controlo el ritme en tot moment. Em noto còmode. I abans de passar pel desè punt quilomètric ja estic fent companyia a la llebre. Jeje... Ara sí que em freni a mi mateix i no em deixo endur per l'eufòria.

Prohibit adelantant la llebre encara que notis que va un pèl a poc a poc pel teu gust! Em dic a mi mateix. Tot i així anem marcant ritmes inferiors als 4 minuts i 30 segons per quilòmetre.

Quan passem per la mitja marató, fem mitja volta a l'estadi. L'arribada serà espectacular! Passo amb 1h36'. Un temps més que desitjable tenint present que en passades mitjes maratons aquest era el meu objectiu. Tenia clar des del principi que anava a fer una marató i que el meu ritme no podia ser el mateix que en curses més curtes, per això estava tan animat. Perquè em trobava bé, i anava a un ritme prou lent per acabar la marató en condicions i prou ràpid com per fer un bon temps.

Continuo anant amb el grup de la llebre per fer 3h15' bevent i menjant en cada avituallament. N'hi ha un que he de passar per darrera les taules perquè per allà on passem no és més ample d'un carril i com que anem un grup força gran no hi ha prou espai per tots. Així doncs, no ho dubto ni un moment, passo per darrera i agafo un plàtan sencer de dins la caixa on els guarden. Mentre corro el pelo i me'l vaig menjant de mica en mica.

Quan estem apunt de passar pel quilòmetre 30, la llebre ens avisa que a l'avitiallament hi trobarem gels. De fet, és en l'únic avituallament que ens en trobarem. Per si de cas, n'agafo dos. Un me'l prenc en el moment quedant empastifat per tot arreu, i l'altre l'aguanto amb la mà.

En el quilòmetre 32 torno a passar per davant l'hotel i és on m'és perden per animar-me la Sandra i els nens. Ja els veig des d'un tros lluny que em criden i em tiren fotos pel record. Els xoco la mà sabent que quan passi de baixada els tornaré a veure.

Ja fa estona que noto que tinc la panxa massa plena de beure, i sé que en un moment o altre m'hauré de parar perquè si no explotaré i no quedarà massa bé... Així doncs, que al quilòmetre 34 aproximadament veig dos camions aparcats un davant de l'altre. Estan força junts. I just quan passo pel costat em poso entremig dels dos i disimuladament... Quan em vull incorporar a la cursa, noto com si m'emportés un dels camions a coll. No puc córrer! Però si anava a 4'30" fins que m'he parat! Vaig caminant cada cop més depressa fins que aconsegueixo trotar, i de trotar a córrer altra vegada. Buf! Si que m'ha costat! Tot i així ja no podré córrer altra vegada al mateix ritme. Ara faig els quilòmetres entre 4'40" i 5' el quilòmetre.

Quan torno a passar per on tinc la família animant-me ja veuen que no vaig tan bé com fa una estona. L'Oriol es posa a córrer amb mi una estona. Tan de bo em pogués acompanyar fins a l'arribada, però no va amb la indumentària adequada i potser 6 quilòmetres encara no els aguantaria al ritme que vaig. Quina il.lusió em farà quan em pugui acompanyar a alguna cursa! I quan pugui la meva filla pla!

Percebo que això ja s'acaba i tinc els sentiments a flor de pell. A cada punt d'animació m'entra com un sentiment que em fa saltar les llàgrimes. La implicació i esforç de tanta gent perquè poguém fer (nosaltres, els corredors) realitat un dels nostres somnis, la Marató!

Només em falten dos quilòmetres per acabar. Corro enmig d'un canal de gent que no para de cridar-me pel nom (el porto escrit al dorsal), animar-me, oferir-me aigua, alguns criden visca Catalunya!, com que porto la samarreta del club que hi ha una senyera serigrafiada... Ara corro per mi, per la meva família, pels que hi són i pels que no, pels companys que saben que avui sóc aquí i que confien en mi, per assolir un altre de la llista interminable de reptes esportius que tinc...

Deixo el carrer per entrar a donar la volta per fora de l'estadi anant a buscar el túnel que ens conduirà a la pista d'atletisme de l'estadi. Això està a tope de gent! No és pas com quan em passat a la mitja marató. No sé com demostrar la meva emoció i agraïment a la gent que m'aplaudeix i anima. Em poso una mà al pit, entre la senyera i el cor i l'altre assenyalo al meu voltant perquè la gent pugui identificar que estic emocionat i que els agraeixo els ànims rebuts. Em cauen les llàgrimes. Passo pel túnel i entro definitivament a l'estadi. Dono una volta triomfal saben que faré el meu record personal, que he disfrutat i que m'emporatré un record d'aquests dies a San Sebastian brutal.

Passo l'arc d'arribades amb un temps de 3h22'. Molt més que content per aquesta marca tenint present l'entrenament que havia fet, i pensant que com a molt bon temps podria fer 3 hores i mitja.

Ara ja només em queda que em posin la medalla de record i anar a buscar la motxilla al guardaroba, cambiar-me i tornar, encara no sé com, a l'hotel. Només us diré que vaig haver de caminar més de vint minuts!, però aixó ja és una altra aventura.

http://www.maratondonostia.com/

I si fem la mitja de Ripoll?

Després de fer la Gerunda Road vaig decidir de provar-me en una altra disciplina. Em vaig inscriure a la Marató de San Sebastian, així doncs, ara em tocava córrer. El primer dimecres després d'anar a Girona vaig sortir a córrer a la tarda. M'ho vaig agafar bé. Vaig sortir de casa direcció la ruta del ferro amb la intenció de fer uns 18km o una horeta i mitja aproximadament. Quan ja anava de baixada em vaig trobar el meu cunyat que pujava corrent. Li vaig demanar fins on volia anar i em vaig decidir a acompanyar-lo una estona. Parlant, parlant, em va dir que segurament participaria a la mitja marató de Ripoll al cap d'una setmana i mitja, i com que jo ja tenia la intenció d'entrenar, li vaig dir que si ell hi anava jo l'acompanyaria. Així, doncs, aquell dia entre una cosa i l'altra vaig completar els 21km a ritme de marató en una hora i quaranta minuts. El diumenge següent vaig tornar a sortir i vaig fer 25,5km en dues horetes, dimecres vaig sortir de nit per fer una altra mitja marató en 1h 38 minuts (mai havia corregut sol de nit, tota una experiència). I per fí, va arribar el dia de la cursa de Ripoll. Seria la meva quarta mitja en onze dies. I em trobava bé!

Com que sabia que era un entrenament més no estava gens nerviós. Em vaig llevar a l'hora de sempre després d'haver dormit tota la nit! La meva filla fa setmanes o més ben dit mesos que no em deixa! Jejejje... Vaig esmorzar, vaig anava buscar el dorsal, vaig fer relació social tot veient a gent que feia temps que no veia, vaig tornar a casa per posar-me la roba de córrer i au! A escalfar una miqueta!

Ens varem trobar amb el meu cunyat a la sortida i varem fer la cursa al seu ritme. En un principi anavem més que bé pel que ell havia entrenat, però a mesura que anaven passant els quilòmetres va anar baixant el ritme.

Just abans de l'arribada ens esperava la família. Varem agafar els nens i varem entrar a meta tots agafats de les mans. Va ser molt xulo. Com que corríem a casa tothom ens cridava i animava com si fóssim els guanyadors.

Ara, abans d'anar a San Sebastian, faré una altra mitja, però amb canvis de ritme i aniré a obrir la Centuria Trail de St. Pau de Seguríes. Així completaré 6 mitjes maratons en 17 dies. Jeje...

Mitja marató d'Empúries

Ja feia anys que marcava al meu calendari de curses de temporada que m'agradaria fer la marató d'Empúries, però any rere any bé per una cosa o per una altra no l'havia fet mai. Aquest any ja no ho podré dir. Em vaig inscriure dissabte a última hora impulsat potser per l'espina que m'havia quedat després de no poder participar al Half de l'Ametlla de Mar degut a un inici de fascitis plantar al peu dret.

Així doncs, com que cada dia m'he anat trobant més bé gràcies al descans i a la crema "Fisiocrem" que m'he anat posat matí, tarda i nit, en un impuls de ràbia i ganes de córrer en un lloc o altre em vaig atrevir i em vaig inscriure al triatló B de Banyoles (2200m de natació+80km de bici+20km de cursa a peu) que es realitzarà el proper 7 de juny, i a la mitja marató que es va fer ahir diumenge a l'Escala.

La sortida era a 2/4 de nou del matí des del passeig d'Empúries, just davant de les ruïnes històriques de ibers i romans. S'arrencava direcció l'Escala pel passeig potser massa estret per la quantitat de gent que corria al mateix temps, però després del primer quilòmetre ja se sortia a la carretera direcció St.Pere Pescador en un primer tram pràcticament pla. Vora el quilòmetre onze es tornava a entrar al passeig passant altre vegada pel lloc de sortida, però en aquesta volta en comptes de girar a la dreta després del primer quilòmetre, es girava a l'esquerra entrant al poble de l'Escala passant per unes pujadetes i baixadetes, corbes i corbetes fins a la platja de Riells i tornar. Aquesta segona part era un pèl més exigent. La qüestió és que no sé com, però em vaig anar trobant cada vegada més bé podent aguantar un ritme entre 4 i 4,20 minuts al quilòmetre, marcant un temps final en el meu rellotge de 1h 29 minuts i 25 segons a la mitja marató.

Súper, súper content! jeje... Ara ja sóc del club dels de menys de 1h30' la mitja, jeje... Ja tinc a la butxaca una d'aquelles fites que els que practiquen atletisme volen aconseguir un dia o altre.

Ara a descansar i a entrenar en la mesura que es pugui per la pròxima. Banyoles ens espera! jejeje...

pd- Ah! El peu de conya!

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9575643

Contraindicacions

Aquest cap de setmana passat vaig anar a córrer la mitja marató d'olot, coneguda també com a mitja marató de la Garrotxa. Sí sí, allà on donen d'obsequi de la cursa un pernil per a tots els participants.

Bé, el fet és que vaig fer la meva pitjor mitja. I a què és deu això? Doncs després de rumiar una estoneta he arribat a una conclusió que més tard m'han confirmat. Dissabte hi havia acapte de sang a Ripoll, i com ja faig des de fa força temps hi vaig anar. A la tarda tot semblava normal i quan em vaig llevar al matí de la cursa també, però ja durant l'escalfament vaig notar que hi havia alguna cosa que no anava bé. Només de córrer a ritme d'escalfament durant uns 3 o 4 minuts ja esbufagava com si hagués acabat. Durant la cursa, alguns de vosaltres ja us ho podeu imaginar. No vaig patir per fer un temps més o menys raonable per l'entrenament que portava, vaig patir per acabar!

Al migdia quan vaig arribar a Ripoll em vaig trobar una amiga infermera i tot parlant es va sorprendre que hagués pogut acabar. Llavors em va explicar que les persones tardem com a mínim dos dies a començar a recuperar-nos per a poder tornar a practicar esport. I m'agradaria remarcar això que em va dir. Començar a practicar esport és diferent a anar a competir.

A casa em vaig entretenir una estoneta a buscar per internet sobre els efectes de donar sang i practicar esport. A sota aquestes linies us deixo un fragment d'un estudi que es va fer al 2007. Ara ja sé que no he d'anar a donar sang un temps abans d'anar a alguna carrera i menys encara el dia abans.

Extret de "http://judojaen.blogspot.com/2007/06/es-bueno-donar-sangre-y-practicar.html"

"Según los investigadores, uno de los sectores de población menos propenso a donar sangre es el de deportistas jóvenes, que tienen asumida la creencia de que la pérdida de sangre influye negativamente en el rendimiento. Los deportistas tienen miedo a donar, dado que donando una unidad (450 ml) pierden alrededor del 10% de toda su sangre circulante [la fórmula para conocer los mililitros de sangre que tiene una persona es multiplicar su peso en kilos por 70] esa pérdida se traduce linealmente en una pérdida del 10% de su capacidad aeróbica, ya que a menos sangre menos transporte de oxígeno a los músculos, explica Mora.
Por eso, para conocer los efectos de donar una unidad de sangre en la termorregulación y la respuesta cardiovascular al ejercicio, Mora y sus compañeros sometieron a ocho sujetos jóvenes y sanos a una hora de ejercicio en el tapiz rodante dos días antes y dos horas, dos días y siete días después de donar.
El organismo tarda unos 21 días en recuperar los glóbulos rojos perdidos(encarregats de transportar l'oxígen als músculs, per tant directament proporcional a l'esforç físic), a los dos días de la donación ya ha recuperado la casi totalidad del líquido, plasma, perdido. Donar una unidad hace subir, además, dos grados la temperatura corporal, por lo que se debería recomendar, en verano, no hacer ejercicio hasta dos días después de la donación, dice Mora."

Fins aviat!

Ahir vaig acabar la meva primera MARATÓ!

Sí, sí, ahir vaig acabar la meva primera MARATÓ! I ho escric amb lletres majúscules perquè la prova s'ho val.

La marató és una prova atlètica de 42,195 km. i té una llarga i curiosa història. El seu origen es troba en la gesta del soldat grec Fidipides, qui a l'any 490 aC va morir de fatiga després d'haver recorregut 42 quilòmetres des de la ciutat de Marató (Grècia) fins a Atenes per anunciar la victòria sobre l'exèrcit persa.

De fet quan em vaig plantejar el repte d'acabar una marató no m'imaginava pas que fos tan dur. No sé massa què em va impulsar a apuntar'm-hi. Suposo que el fet que feia temps que ho portava al cap, la conya amb els amics que solem anar a córrer, el fet de ser el següent pas després de les mitges maratons. No sé, però m'hi vaig apuntar. I un cop apuntat hi havia d'anar, no? Així doncs, em vaig baixar el pla d'entrenament per realitzar la marató amb 3h30m de la mateixa web de la marató de Barcelona, i au a planificar l'entrenament. Tenia 3 mesos escassos per entrenar, però com ja se sap, ningú té 4 o 5 dies per entrenar, així que em vaig tunejar la planificació. Vaig retallar un parell de sessions per setmana, quedant-me amb 2 o 3 sessions per setmana.

Fins al quilòmetre 29 no vaig tenir massa problemes, de fet vaig anar sempre per davant del pacemaker 3h30m, però a partir de llavors vaig picar de cap amb aquell mur que només veiem els que correm, i em vaig fer un trau tan gran que em vaig enfonsar per complet. Vaig haver de combinar un tram corrent i un tram a peu fins als darrers 3 km que els vaig completar tots a peu. Vaig invertir més temps en fer els 12 últims quilòmetres que no pas la primera mitja marató. Ja sé que no vaig fer una gran marca, ni tan sols una marca, però per ser la meva primera marató, haver "entrenat" encara no 3 mesos, haver estat amb la passa de la panxa aquella mateixa setmana i haver dormit unes 4 hores la nit abans, crec que no està malament.

El fet és que la vaig acabar! I només per això ja puc estar content.

Les meves dades de la cursa són:

km 10 - 47m 20s / 4m 44s al km / posició 3891
1/2 marató - 1h 40m 54s a / 4m 44s al km / posició 3582
30 km - 2h 32m 15s / posició 5198
marató - 4h 15m 52s / 6m 03 s al km / posició 9535



I des d'aquí donar gràcies a tots els que heu estat sempre al meu costat. Sobretot a la meva dona, al meu fill i al meu cunyat Albert, que potser si no hagués estat per ell jo ara no faria proves d'atletisme.

També, vull donar les gràcies a tota la gent que va estar animant durant els més de 42 km de cursa i als voluntaris que sense ells aquesta prova de ben segur no es podria portar a terme.

Ara a rumiar quina altra "animalada" fem, no? Tens alguna proposta?

Us deixo amb un vídeos relacionat amb la marató de Barcelona 2011.
http://www.esport3.cat/video/3409510/Atletisme-Marato-de-Barcelona

Bon Nadal!

Abans de res vull felicitar el Nadal i desitjar un venturós any nou.

Sabeu els que a vegades em llegiu que m'agrada parlar de reptes i superació personal pel que fa a l'esport. També sabeu que en algun post havia posat que algun dia intentaria acabar una marató. Doncs bé. Aquest moment ha arribat. Aquest dissabte passat em vaig apuntar a la marató de Barcelona que es portarà a terme el diumenge 6 de març.

Ja feia temps que em rondava pel cap, però gràcies, o no, a que amb una amics vàrem estar parlant d'anar-hi o no, vaig fer el cop de cap.

Això de fer una marató és un gran repte pels que no hem passat mai dels 21 km, perquè són el doble de km. Una cosa és quan fas una cursa de 10km i passes a mitja marató, saps que potser patiràs molt, però gairebé segur que acabaràs. Passar de mitja marató a marató ja són uns altres números. Ja no pots seguir entrenant un dia a la setmana com fins ara. Ara s'ha de passar d'entrenar un dia a com a mínim 3. I de fer 10km setmanals a fer-ne uns 40 aproximadament. I això només per acabar-la! Que si et planteges fer una mica de marca tots aquests números pugen que fa por, i pels que portem una vida una mica distreta ho tenim una mica complicat.

Bé, tornant al que dèiem. Qui s'hi apunta? Jo ja en sé un parell. jejjejejej...

I a la Sant Silvestre de Ribes? A mi ja m'hi esperen.

Que vagi molt bé i fins aviat!

Mitja Marató Ripoll'09

Ja tornem a ser novembre. Carai! Com passa el temps, eh? I amb el novembre arriba, a més de tots sants, la mitja marató de Ripoll.

Aquest any com no podia ser d'altra manera l'he tornat a córrer. Jo i uns 750 atletes més d'arreu. Val a dir, que aquest any ha estat l'edició en que he vist més gent de Ripoll i comarca corrent. Això significa alguna cosa crec.

Bé, aquest any no ha estat el meu any, com estic constatant en les darreres setmanes, però bé ens n'estem ensortint de tot. Almenys no em faig mal! I que duri!

Aquest any he fet la mitja de Ripol amb 1h 41m, uns 8 minuts més que l'any passat. Buff... Vaig entrat a meta amb el meu fill que m'esperava a l'últim revolt (sort que no el vaig haver de dur tota la cursa, perquè si no...) i amb el meu cunyat que em trepitjava els telons.

En definitiva, va fer bon temps, no ens varem fer mal, varem anar a dinar amb el Club Esport i Salut que complia 30 anys d'activitat i ens ho vam passar bé, que és del que es tracta.

Més avall teniu el plànol, el perfil i l'enllaç al wikiloc de la cursa.

Ns veiem!





http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=618212

Mitja Marató d'Olot

Diumenge, 26 d'abril de 2009 vaig anar a córrer per segona vegada la mitja marató d'Olot, i per segona vegada em vaig estar a punt de mullar amb la pluja.

Haviem quedat 6 corredors del club Esport i Salut, dels quals vàrem marxar 4 (2 es van rendir abans d'hora) cap a Olot. Tot just sortir de Ripoll va començar a ploure i ja no ho va deixar de fer en tot el camí.

Un cop allà vàrem fer el que es sol fer quan es va a córrer una cursa: aparquem, baixem del cotxe, anem cap a buscar els dorsals... Tot això plovent cada cop més i més. I un cop amb els dorsals als dits ens preguntem uns als altres... Vols dir que em de córrer amb el temps que fa? No acabarem amb una calipandria de déu ni do? El "presi"de seguida va dir que ell es rendia i jo vaig quedar amb stand by per a veure que feia la resta. Els altres dos van dir: Ja que som aquí correm, no? Seguidament, tot i no tenir-ho gens clar, em vaig cambiar, vaig fer un escalfament cutre indoor vestuaris i just quan faltaven 2 minuts perquè donessin la sortida va parar de ploure miraculosament.

Vàrem córrer la mitja com si res hagués passat, però uns minuts més tard d'arribar jo va començar a ploure com mai. Encara tinc dubtes de si els que venien darrere meu es van anar a dutxar o no amb la que va caure... jejejjejej...

Bé, resumint. Volia sortir "de tranquis" per agafar una mica de fondo, però allò que passa, et vas animant animant, i et trobes bé,... i vaig acabar fent 1h 38'10''. Sincerament, pel que portava entrenat anava per fer 1h45', per tant estic molt content.

Aquí teniu el perfil i el recorregut.

He corregut amb enWanjiru

Aquest diumenge he corregut la mitja marató de Granollers. Jo, en Wanjiru i uns 5800 atletes més. L'única diferència és que ell l'ha fet amb 1 hora i 1 minut, i jo amb 1h i 38 minuts.

Bé, ara ja us podeu imaginar qui és en Wanjiru, no? Doncs sí, és el recordman mundial de mitja marató amb 58 minuts i 33 segons i medalla d'or i record olímpic a la marató dels Jocs Olímpics de Pequín 2008 amb 2h 6' 32''.

A més d'en Wanjiru i jo també hem anat a la mitja de Granollers una colleta del Club Esport i Salut de Ripoll que podreu veure a la fotos de més avall. En aquesta cursa i com ja sol ser habitual en Puli ens ha matxacat a tots amb 1h 32' i sobrat, després ha arribat en David amb 1h 34' i en posició de bronze jo mateix.

Bé, per acabar aquesta notícia em volia despedir fins a la mitja de Barcelona (la setmana que vé), però no he estat a temps d'inscriure'm. Es veu que se'm han adelantat 4500 persones abans.

Aquí teniu les fotos, el recorregut i el perfil, que com veureu no era l'idoni per fer marca.

Mitja marató de Terrassa 2009

Avui he fet la mitja marató més lenta de les que he fet (1h 53'), però m'és igual perquè l'objectiu d'avui era acompanyar al president del Club Esport i Salut a fer la seva mitja número 286, i al mateix temps aprofitar per agafar fons per la marató de Barcelona.

Avui ha estat una carrera d'aquelles que et fan especial il·lusió. Per una banda, el fet d'anar acompanyat a en Ricard, i animar-lo a les nombroses rampes del circuit era molt important per mi, ja que era el primer cop que corríem junts. (en una altra ocasió us explicaré més coses d'ell, que creieu-me, molt interessants.) i per altra banda els altres que m'han vingut a córrer. L'Albert P., el meu cunyat atleta d'Artés i en David F., veí meu i company de club.

Bé ara toca descansar un parell de dies i tornar-hi, que la mitja de Granollers és d'aquí dues setmanes.

A continuació us penjo algunes fotos d'avui, el circuit i el perfil.

Sant Silvestre Ribatana

La primera ruta que penjaré en aquest bloc és la que vaig realitzar el 31 de desembre de 2008. La Sant Silvestre Ribatana. Aquesta cursa em va fer especial il·lusió per 3 motius.

El primer és perquè aquesta cursa és una de les de casa. Bé, encara que jo sigui de Ripoll i no de Ribes considero que totes les curses que es fan a la comarca són curses de casa.

El segon motiu és que la vaig poder córrer juntament amb dos amics que fa temps no hagés cregut mai que hauria fet una cursa atlètica amb ells. Des d'aquí vull donar ànims a en Contre i l'Alberto, companys d'un antic grup de música, i a tots aquells que us esteu iniciant en el món de l'esport o encara no ho heu fet.

I l'últim motiu i potser més important és que també va venir a córrer amb mi, tot i que en categories diferents, el meu nebot Albert de 12 anys que tot just ha començat a dedicar-se a córrer ara, però amb moltes ganes. Espero que continuï així i que em pugui acompanyar durant molts anys.

Aquesta cursa constava de 4km amb sortida i arribada al capdemunt del passeig de Ribes de Freser. La sortida era direcció cap a Ripoll seguint el recorregut següent: trencant a la dreta cap a la carretera de Puigcerdà, entrant al poble pel carrer major fins el segon pont, trencant a la dreta per baixar cap al passeig altra vegada i un cop allí es donaven tres voltes al passeig per acabar de completar els 4km de distància.

A continuació us penjo una foto, el recorregut i perfil de la prova.