Contraindicacions

Aquest cap de setmana passat vaig anar a córrer la mitja marató d'olot, coneguda també com a mitja marató de la Garrotxa. Sí sí, allà on donen d'obsequi de la cursa un pernil per a tots els participants.

Bé, el fet és que vaig fer la meva pitjor mitja. I a què és deu això? Doncs després de rumiar una estoneta he arribat a una conclusió que més tard m'han confirmat. Dissabte hi havia acapte de sang a Ripoll, i com ja faig des de fa força temps hi vaig anar. A la tarda tot semblava normal i quan em vaig llevar al matí de la cursa també, però ja durant l'escalfament vaig notar que hi havia alguna cosa que no anava bé. Només de córrer a ritme d'escalfament durant uns 3 o 4 minuts ja esbufagava com si hagués acabat. Durant la cursa, alguns de vosaltres ja us ho podeu imaginar. No vaig patir per fer un temps més o menys raonable per l'entrenament que portava, vaig patir per acabar!

Al migdia quan vaig arribar a Ripoll em vaig trobar una amiga infermera i tot parlant es va sorprendre que hagués pogut acabar. Llavors em va explicar que les persones tardem com a mínim dos dies a començar a recuperar-nos per a poder tornar a practicar esport. I m'agradaria remarcar això que em va dir. Començar a practicar esport és diferent a anar a competir.

A casa em vaig entretenir una estoneta a buscar per internet sobre els efectes de donar sang i practicar esport. A sota aquestes linies us deixo un fragment d'un estudi que es va fer al 2007. Ara ja sé que no he d'anar a donar sang un temps abans d'anar a alguna carrera i menys encara el dia abans.

Extret de "http://judojaen.blogspot.com/2007/06/es-bueno-donar-sangre-y-practicar.html"

"Según los investigadores, uno de los sectores de población menos propenso a donar sangre es el de deportistas jóvenes, que tienen asumida la creencia de que la pérdida de sangre influye negativamente en el rendimiento. Los deportistas tienen miedo a donar, dado que donando una unidad (450 ml) pierden alrededor del 10% de toda su sangre circulante [la fórmula para conocer los mililitros de sangre que tiene una persona es multiplicar su peso en kilos por 70] esa pérdida se traduce linealmente en una pérdida del 10% de su capacidad aeróbica, ya que a menos sangre menos transporte de oxígeno a los músculos, explica Mora.
Por eso, para conocer los efectos de donar una unidad de sangre en la termorregulación y la respuesta cardiovascular al ejercicio, Mora y sus compañeros sometieron a ocho sujetos jóvenes y sanos a una hora de ejercicio en el tapiz rodante dos días antes y dos horas, dos días y siete días después de donar.
El organismo tarda unos 21 días en recuperar los glóbulos rojos perdidos(encarregats de transportar l'oxígen als músculs, per tant directament proporcional a l'esforç físic), a los dos días de la donación ya ha recuperado la casi totalidad del líquido, plasma, perdido. Donar una unidad hace subir, además, dos grados la temperatura corporal, por lo que se debería recomendar, en verano, no hacer ejercicio hasta dos días después de la donación, dice Mora."

Fins aviat!

Descans forçat. Grrrr...

Hi un principi bàsic en tot entrenament que diu que hi ha d'haver un descans després de cada càrrega per tal que el cos es readapti i progressi en el condicionament pel qual ha estat entrenat. És a dir, siguem més ràpids, tinguem més resistència, siguem més forts... Per altra banda, és de lògica que si apliquem una càrregda massa elevada sense descans o si descansem més del compte produirem un efecte en el nostre cos al contrari del que estem buscant. És a dir, perdrem condicions físiques.

Jo he estat 6 setmanes senceres descansant! I no ha estat pas perquè he aplicat una càrrega tan gran, sino perquè primer vaig patir una petita lesió no diagnosticada en el tandó d'aquiles, llavors vaig agafar un constipat d'aquells que no marxen ni amb aiguaras i després van venir les festes de Nadal a ocupar el lloc de les ganes d'entrenar. I sense adonar-me'n han passat 6 setmanes!

Aquesta setmana he començat a anar una mica amb bici i a córrer per veure si me'n recordava. I sí que me'n recordo, però buff... com costarà tornar a gafar el ritme.

Bé, espero que tots i totes tingueu un molt bon any 2010 i que ens poguem veure aviat!

Vagi bé!

Quina passada!

dels esportistes del meu nivell, és a dir força patxanga, qui no ha volgut saber què viuen els del capdavant de les curses btt?

Doncs en aquesta notícia us vull ensenyar un vídeo que he trobat per una de els webs que acostumo a visitar i que mostra de forma força fidel què passa al capdavant d'una carrera tan important com el Superprestigio Massi de Banyoles 2009. És la primera volta que va realitzar en Carlos Coloma del MSC BIKES, amb la GoProCamera WIDE colocada en el seu casc. És una passada!


1ª Vuelta de Carlos Coloma en SUPERPRESTIGIO MASSI en Banyoles from OCISPORT Outdoor Experiences on Vimeo.

Prova d'esforç

En la reunió del mes de gener del Club Esport i Salut de Ripoll vàrem parlar de fer-nos una prova d'esforç per comprovar que no tenim cap dolència que ens impedeixi fer exercici. Després el president es va ocupar de demanar-nos hora a l'Iinstitut de l'Esport de Vic. A mi hem tocava anar-hi ahir.

Vaig arribar allà i la meva primera sorpresa va ser quan vaig veure que els metges que ho porten eren professors meus de la Universitat de Vic quan estudiava per mestre d'educació física.

Em van fer treure la samarreta i m'ho van començar a mesurar gairebé tot, jejejejej... Em van emplenar de xips i em van fer pedalar en una bicicleta connectada a un ordinador.

Després de patir durant uns 10minuts aproximadament ja tenien el resultat. Estic fet una màquina de matar! No, home no, és conya...! De fet el més important és que no tinc cap dolència important i que puc continuar fent esforç físic.

Recomano a tothom que practiqui esport habitualment, tant si fan carreres com no, que algun dia a la vida se'n facin una.

Sembla que avui no convingui fer esport!

El cap de setmana passat quan volia inscriure'm a la mitja marató de Barcelona vaig fer tard. Encara quedaven dos dies de plaç per poder-se apuntar quan em vaig conectar a la web oficial i... Sorpresa! Ja havien arribat al nombre màxim d'inscrits (4.500 atletes) i no em vaig poder apuntar.

Ahir a la tarda em va trucar en Xevi per quedar per anar a esquiar avui diumenge. Em sortit de Ripoll a les 8 del matí i mentre pujàvem em trucat un amic seu que treballa a la Molina per demanar-li quin temps feia. Ens ha dit textualment: "està tot obert, fa una mica de vent, però els arbres no es mouen".

Quan em arribat allà i em baixat del cotxe el primer que em sentit ha estat que per motius d vent tancàven algunes pistes. Em esmorzat per deixar passar una estona i veure que passava amb el temps i han acabat tancant la majoria de remuntadors. Sort que no haviem pagat el forfait encara!

Bé, em sembla que aquesta tarda anirem al cine. Espero que no passi res! jejejjeje...

Ns veiem!