Córrer per tu o córrer pels altres?

Si ets d'aquells que fa temps que practiques esport regularment i participes en curses de tota mena plantejan-te reptes cada vegada més ambiciosos, potser t'haurà arribat que hi ha qui corre solidàriament. Qui diu córrer, diu pedalar o nedar, o qualsevol activitat esportiva que la portis a terme per a interèssos aliens o beneficiar d'alguna manera a altra gent o causa. Algú es podria pensar que qui fa esport és perquè vol, i que això de la solidaritat és una excusa sobrera, que potser no porta a enlloc o no serveix massa per a res. Doncs des de fa poc estic comprovant que això no és del tot cert.

Un dia, la Raquel em deixa un missatge de veu al whatsApp explicant-me que ella juntament amb en Joan i en Roger estant buscant algú per formar un equip de natació per a poder participar en una travessa solidària. Fins aquí bé. Llavors em va explicant més detalls de l'esdeveniment i em diu que és una activitat organitzada per Oncolliga de Girona i Radikal Swim per tal de recaptar fons per poder ajudar a l'estudi sobre un tipus de càncer de mama que han iniciat des de la Universitat de Girona i l'ICO. També m'explica que nosaltres ens em d'inscriure a títol individual i que a partir de llavors em de recaptar tant com puguem per poder donar a aquesta causa.

Pel que fa a la prova esportiva m'explica que es tracta de fer 30km al mar per relleus amb una barca que ens acompanyarà durant tot el recorregut per a fer les tasques d'avituallament. Sortirem des de l'Estartit, passarem per darrera les illes Medes, llavors anirem en línia recta passant prop del cap de Begur cap a les illes Formigues, i tot vorejant-les recularem cap a Calella de Palafrugell.

UAU! Si sobre el paper ja impressiona, quan ens llancem al mar... ja ens ho trobarem! Jo, com que sóc de la manera que sóc, no ho dubto gaire i li contesto que sí, que ja poden comptar amb mi.

En fí, per a fer una prova esportiva solidària crec que has de poder arribar al màxim de gent possible per a poder recaptar quan més millor. Així doncs, quan més grossa la facis segurament més cridarà l'atenció i més gent sentirà parlar d'aquesta prova. A partir d'aquí pensem que molts dels que sentin parlar d'aquesta prova i perquè ho fem donaran el que bonament puguin a l'estudi del càncer.

A partir d'aquí farem el que estigui a les nostres mans per intentar recaptar tant com puguem tot portant iniciatives com obrir una pàgina de Facebook, organitzant activitats a la piscina municipal, visitant a empreses i administracions, fent banyadors , i tot allò que se'ns vagi ocurrent.

Déu ni do! Com que no tinc prou feina... jejejjej...

Si us interessa saber més sobre nosaltres o tot allò que anem fent podeu visitat la nostra pàgina de Facebook a:

https://www.facebook.com/Yayoma-Team-Oncoswim-2017-185650391924964/

O si voleu fer una donació per a la causa o podeu fer a:

https://www.oncolligagirona.cat/donacions-equips-oncoswim/donation/5/517.html

Moltíssimes gràcies per la vostra ajuda!

Repte 100x100

'La Raquel de la piscina municipal de Ripoll, monitora i entrenadora, gran nedadora de llargues distàncies i amiga, havia participat en piscines d'arreu i en anys anteriors en un repte anomenat 100x100. Aquest repte consisteix en fer 100 sèries de 100 metres a la piscina. Sí, sí, 100 sèries de 100 metres cadascuna dins de la piscina. Això suposa fer 400 piscines en una de 25 metres, o deu mil metres, o deu quilòmetres!

Quan vas a entrenar a la piscina a vegades cauen algunes sèries, però tantes...? Deu ni do!

Aquest any la Raquel i l'Albert, un triatleta de llargues distàncies i company de club, van fer la proposta a la direcció de la piscina i ho van tirar endavant. Van dissenyar un cartell, ho van fer córrer per les xarxes socials i els grups d'entrenament de la mateixa piscina de Ripoll i au! El 17 de desembre ens trobàvem entre les nou i quarts de deu del matí 10 valents, o sonats, que intentaríem complir el repte.

Un cop dins de la piscina i apunt per començar vàrem quedar entesos de fer sèries de mil metres en comptes de cent. Vàrem arribar a la conclusió que si volíem fer tantes sèries de cent metres les hauríem de fer a un ritme molt moderat i se'ns ajutarien unes amb les altres i potser acabaríem fent els 10 quilòmetres seguits. Vàrem pensar doncs, que potser seria millor opció fer les sèries de mil metres i descansar encara que només fos un minut entre sèries.

Així doncs, ens vàrem repartir pels carrils disponibles per al repte i a nedar! En el meu carril erem l'Albert, la Raquel, un noi anglès que viu per aquí des de ja fa un temps, que ara no recordo el seu nom, i jo. L'Albert i jo ens vàrem anar turnant cada quilòmetre al cap davant del grup. El noi anglès, com que anava a tota pastilla, el vàrem deixar que fés la seva. De fet, a cada quilòmetre ens doblava una vegada o dues. Nosaltres fèiem mil metres i ell en feia mil cinquanta o mil cent. A mesura que anaven passant les sèries hi va haver gent que va anar plegant. Alguns abans i alguns més tard. Jo ho vaig deixar estar als sis quilòmetres, just quan va arribar l'avituallament. Casum... jejjeeje... Podia haver acabat de completar el repte, però vaig preferir acabar amb condicions i bones sensacions que no marejat o massa fatigat. Per a mí ja va ser tot un récord. No havia fet mai més de tres mil metres a la piscina. Vaig acabar molt content, vaig poder comprovar que estava capacitat per això i més, ja que vaig completar els sis mil metres, o dit d'una altra manera 240 piscines en una hora i cinquanta minuts justos.

A partir d'ara, sí que sí, a gaudir de les festes de Nadal i després a preparar el gran repte de l'any vinent.

Bon Nadal i bon any a tothom!