Seguint l'exemple de la duatló de Bellmunt la gent del Voltreganès l'any passat va dissenyar i organitzar la seva primera duatló de muntanya. Aquest 2009 com no podia ser d'altra manera després de l'èxit del 2008 van tornar-la a organitzar i jo com un "pepe" vaig tornar-hi anar.
El perfil d'aquesta cursa s'assimila a la de Bellmunt, però amb molt menys desnivell. Hi ha un primer tram de btt pels carrers de St.Hipòlit de Voltregà que porta fins un segon tram de pujada per corriol i pista en no gaire bon estat fins una ermita o csatell en runes. Allà es deixa la bici per fer el tram a peu. Comences baixant per corriols amb algun tram força dret i perillós (sort que sempre hi ha algú que t'avisa) passes a córrer per pista i camí força planer fins un punt que es va enfilant, enfilant fins una altra vegada trobar-te la bici.
La baixada en bici és molt ràpida i perillosa en el primer tram. Ja que combina pista amb pedra, corriol i trialera. (aquest any en força mal estat ja que els dies anteriors va ploure a bots i barrals) També dic que era perillosa per la caiguda que vaig patir. I si no que ho demanin al meu genoll, a la meva cadera i al meu avantbraç. El segon tram ja és més per pista en bon estat i pels carrers de St. Hipòlit fins arribar a la piscina, lloc on hi ha la sortida i l'arribada.
A sota podeu veure una foto amb el meu "soci", el rocorregut i el perfil.
Ns veiem a la pròxima!
El perfil d'aquesta cursa s'assimila a la de Bellmunt, però amb molt menys desnivell. Hi ha un primer tram de btt pels carrers de St.Hipòlit de Voltregà que porta fins un segon tram de pujada per corriol i pista en no gaire bon estat fins una ermita o csatell en runes. Allà es deixa la bici per fer el tram a peu. Comences baixant per corriols amb algun tram força dret i perillós (sort que sempre hi ha algú que t'avisa) passes a córrer per pista i camí força planer fins un punt que es va enfilant, enfilant fins una altra vegada trobar-te la bici.
La baixada en bici és molt ràpida i perillosa en el primer tram. Ja que combina pista amb pedra, corriol i trialera. (aquest any en força mal estat ja que els dies anteriors va ploure a bots i barrals) També dic que era perillosa per la caiguda que vaig patir. I si no que ho demanin al meu genoll, a la meva cadera i al meu avantbraç. El segon tram ja és més per pista en bon estat i pels carrers de St. Hipòlit fins arribar a la piscina, lloc on hi ha la sortida i l'arribada.
A sota podeu veure una foto amb el meu "soci", el rocorregut i el perfil.
Ns veiem a la pròxima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada